Cercas, a prop

La última genial novel·la de Cercas en toca d'aprop
en descriure la caiguda de Lleida a mans de l'exercit franquista

Abans que em saltis al coll, amic, aclarir que el títol és un tonto joc de paraules sobre el cognom de l’escriptor Javier Cercas inspirat en una anècdota que ell mateix explica en el seu darrer llibre, El monarca de las sombras (Random House). Explica que 50 anys després d’emigrar de l’extremenya Ibahernando a Girona, la seva mare és incapaç de distingir la catalana “endavant” d’una illetrada castellana “¿Ande vas?”. 

Mobilitzats

Ha desaparegut la sensació que no existeix temps
entre el moment que es produeix un fet i es percep com a notícia

Recordo el primer telèfon mòbil que vaig tenir a les mans, amiga, aquell matalot amb bateria de cotxe que –en l’època de ràdio– ens permetia entrar en directe abans que ningú altre. Però no el podíem utilitzar més que en casos d’emergència, perquè el facturón que ens clavava Telefònica era d’infart. 

La postmentida

Vivim l'època de la postveritat, que deu ser com dir de la postmentida

No crec ni en l’objectivitat ni en la veritat, amic; allò que certament valoro és l’esforç per objectivar al màxim aquelles informacions que al final consensuarem que són veritables o poden ser verídiques. Dia sí i dia també ens bombardegen amb això que vivim l’època de la postveritat, que més o menys deu de ser com dir de la postmentida. 

La Tanit i el Jordi

La Tanit i el Jordi han regresat a Lleida
després de mostrar la Seu Vella arreu el planeta.
Foto: Núria García / La Mañana

Jo no tinc memòria de Lo Castell, amiga, ja que quan vaig arribar a Lleida, la Seu Vella era la Seu Vella. Obro parèntesi: Darrerament li he fotut un petit mal de cap a en Joan-Ramon González, el president dels Amics, en preguntar-li quan i qui la va anomenar “vella” per primera vegada. Ho està confirmant. Parèntesi tancat. 

El banc dels acusats

Només els encegats en black no voldran veure la diferència entre aquests acusats i Millet o Montull o els jutjats Bárcenas, Urdargarín, Rato i Cristina de Borbón o el condemnat Matas...

Cop a l’independentisme del 3%. Aquesta ha estat, amic, la idea-força de la darrera acció policial, a les portes del judici per l’acció política del 9N, contra una trama investigada per corrupció en la Generalitat. Algú s’ha plantejat alguna vegada titular alguna cosa així com “Cop a l’espanyolisme dels sobres i les targetes negres” per referir-nos a les trames Gürtel, Bankia o Bárcenas? 

‘Paraestat’ o ‘pararealitat’?

En una nació sense Estat, actuem simulant
que tenim allò que no tenim, idea de Francesc Canosa.
Fotografia: Nuria García

En una nació sense Estat, amiga, actuem simulant que tenim allò que no tenim i funcionem amb estructures de paraestat. La idea ens la va llançar divendres Francesc Canosa després d’haver estudiat  el singular ecosistema de mitjans de comunicació catalans al llarg de la història, i em va agradar en tant que enginyosa aportació a entendre què ens està passant. De l’altra banda diuen que vivim en una il·lusió fantasiosa, en una pararealitat, clar. 

La memòria dia a dia

Hem dipositat la memòria de LA MAÑANA a l'Arxiu Històric de Lleida
Foto: Tony Alcántara

Vas veure el programa a la tele del president Puigdemont contestant la gent, amic? Ahir tot eren crítiques a com s’havia organitzat. Paradoxalment, si hagués estat una ensabonada, els punyals a TV3 s’haurien disparat des del costat d’aquells ciutadans que, sembla ser, també eren càrrecs afins als partits de l’oposició.