 |
| La Tanit i el Jordi han regresat a Lleida després de mostrar la Seu Vella arreu el planeta. Foto: Núria García / La Mañana |
Jo no tinc memòria de Lo Castell, amiga, ja que quan vaig arribar a Lleida, la Seu Vella era la Seu Vella. Obro parèntesi: Darrerament li he fotut un petit mal de cap a en Joan-Ramon González, el president dels Amics, en preguntar-li quan i qui la va anomenar “vella” per primera vegada. Ho està confirmant. Parèntesi tancat.
El 8 de març de 2015, aviat farà dos anys!, publicàvem la primera crònica de Tanit González i Jordi Mercadé de la seva Volta pel Món mostrant la meravella del Turó arreu el planeta. Aquell dia, però, ens mostraven una fastuosa Seu Vella de rajolins dins el metro de Buenos Aires. La Tanit i el Jordi han fet una cosa que fa temps trobo a faltar: lluir Lleida sense complexos i sense exageracions allà on vagis.
Això és una mica provincià, recrimines... Provincià és tancar-se en el discurs que a Barcelona no ens valoren mentre ens amaguem quan arribem allà. Que la Seu Vella ha de ser Patrimoni de la Humanitat és un repte que no només hauria de ser lleidatà, l’hauríem de poder fixar en l’agenda pública catalana i, perquè no?, espanyola.
Un dels meus webs de referència, magnet.xataka.com, la posa en l’inici d’una ruta de joies arquitectòniques de la península. És un exemple. És dimarts, dels enamorats, comencem la setmana;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada