La postmentida

Vivim l'època de la postveritat, que deu ser com dir de la postmentida

No crec ni en l’objectivitat ni en la veritat, amic; allò que certament valoro és l’esforç per objectivar al màxim aquelles informacions que al final consensuarem que són veritables o poden ser verídiques. Dia sí i dia també ens bombardegen amb això que vivim l’època de la postveritat, que més o menys deu de ser com dir de la postmentida. 

És veritat allò que incansablement ens diuen que és cert? És mentida allò que matxaconament ens apunten com a fals? Si veritat i mentida són les dues cares de la mateixa moneda, prefereixo que caigui de cant quan la llanço a l’aire, apuntes amb ironia... És la única manera de sobreviure en l’ambient enrarit en el que malviu la política espanyola, catalana i lleidatana, on reps de tots els costats si no et sumes a les veritats imposades a cop de tuit hiperventilat o de titular hiperaugmentat. 

Mentre ahir Millo i Puigdemont polemitzaven sobre uns suposats contactes secrets entre Gobierno i Govern, un diari proclamava que “La Generalitat acepta negociar la oferta de Rajoy para Cataluña”. Al costat, un altre deia que “La Generalitat no cree en una oferta de Rajoy”. Amb aquest espectacle, el problema és que ja ni ens interessa ni saber si hi ha oferta o no, sinó com posicionar-nos. És dimarts, comencem la setmana;)

Article publicat al diari La Mañana el 21 de febrer de 2017