La última genial novel·la de Cercas en toca d'aprop en descriure la caiguda de Lleida a mans de l'exercit franquista |
Abans que em saltis al coll, amic, aclarir que el títol és un tonto joc de paraules sobre el cognom de l’escriptor Javier Cercas inspirat en una anècdota que ell mateix explica en el seu darrer llibre, El monarca de las sombras (Random House). Explica que 50 anys després d’emigrar de l’extremenya Ibahernando a Girona, la seva mare és incapaç de distingir la catalana “endavant” d’una illetrada castellana “¿Ande vas?”.
Jo, sense la seva evident ploma, jugo amb el fet que Cercas ens toca molt a prop a la gent de Lleida en aquesta genial novel·la, on descriu la caiguda de la ciutat a mans de l’exercit franquista amb un detall de tinent sapador. O hauria de dir d’alferes provisional fuseller, que és el protagonista; un avantpassat seu que va participar des de primera línia de foc en aquella desigual batalla.
Defensa els franquistes?, preguntes amb desconfiança... No hi ha una sola línia en què ho faci, si bé és cert que no defuig del reconeixement de la certa valentia que cal per anar a la guerra en defensa del que creus. Una altra cosa és que allò en el que creus resulti ser una mentida que t’atrapa, et fa morir d’una manera quasi inútil i allarga sobre els teus descendents l’ombra de la vergonya on havien de trobar la gloria de l’heroi. Lleida de Cercas... Va, aquest no val! És dimarts, comencem la setmana;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada