El cognom de les eleccions

La unitat de les forces polítiques també es pot assolir en un Govern de concentració

Unes eleccions són unes eleccions, i qualsevol cognom que se li vulgui posar aporta poc al que és l’essència de posar urnes perquè la ciutadania pugui escollir lliurement entre les diferents propostes programàtiques que li siguin presentades. Allò que en economia podria ser vàlid (valor afegit li diuen a posar cognoms als productes ja coneguts per tothom) en política corre el risc d’anomenar l’aigua que li posem al vi. Tenim un exemple en el #9N2014, inicialment plantejat com un referèndum per la independència de Catalunya, que després va ser una consulta popular no refrendària sobre el futur polític de Catalunya i ara és un procés de participació ciutadana... Podria passar el mateix amb unes eleccions a les que li volen posar el cognom de plebiscitàries?

La ministra de l'Ebola

Els bons metges han de ser els directors d'hospital, no la ministra

Primer fet cert: El virus de l’Ebola arriba a Espanya per una decisió del Gobierno d’Ana Mato i Mariano Rajoy. No ha vingut transportat en pastera a través de l’Estret de Gibraltar, o saltant la tanca plena d’espines de Ceuta, o per falta de vigilància als ports i aeroports deixant entrar alguna persona que hagi estat en contacte amb població de risc als països africans que fa anys que lluiten contra aquesta malaltia sense cura efectiva. No. Va ser la decisió política de repatriar dues persones en fase avançada per les quals, a més, no es va poder fer res més que facilitar-lis uns dies finals potser més dignes que els que haurien tingut allà on van contraure el mal mentre s’esforçaven en combatre’l.

Montserrat Fornells, gràcies

Al 2007 es va convertir en l'alcaldessa més jove de Catalunya

Politòloga, assessora del Grup d’ERC a la Diputació de Lleida i alcaldessa de Vilanova de l’Aguda, aquesta noguerenca de 31 anys va lliurar al President Artur Mas les mocions a favor de la consulta del 9N de tots els municipis del Pla de Lleida. Incloïa en el cartipàs el suport de Gimenells i Pla de la Font, gràcies a dues regidores de Ciutadans que van abstenir-se en virtut d’altres discrepàncies internes amb el seu cap de files, i també el “sí” de la Paeria de Lleida, que finalment va ser de 21 sobre 27 regidors gràcies a una massiva concentració ciutadana que va posar al límit les contradiccions entre ser alcalde de Lleida i president del PSC. 

La Mañana 24 hores

Codi QR per descarregar #lm24h per a sistema Android

Em perdonaran si avui em dedico a parlar “del meu llibre”, però no ho he pogut resistir... En el marc de la Fira de Sant Miquel, ahir vàrem presentar La Mañana 24 hores, una aplicació per a mòbils que és alguna cosa més que la típica app. És, com vaig llegir a algú a Twitter, “una aplicació amb concepte”. I és que més enllà que 24 són les hores que li dediquem a aquestes fulles els que hi som aquí al darrera, la nostra pretensió és trencar la barrera física que fa que entre vostès (lectors) i nosaltres (periodistes) només ens poguem trobar una vegada al dia, quan tenen l’amabilitat d’esmorzar passant pàgines i tacant-se una mica les mans amb la tinta... 

Del telègraf al Whatsapp

A què estem disposats a renuncia a canvi de la velocitat 2.0? 

L’estructura de les notícies que publiquem als diaris, tal i com les llegeixen avui en dia i escolten i veuen a la ràdio i la televisió, va néixer de l’aplicació de les noves tecnologies a la premsa escrita durant la Guerra Civil Nord-americana (1861-1865). El telègraf va permetre que els diaris d’abast nacional poguessin enviar corresponsals a cobrir les batalles, discursos i fets més rellevants d’aquella confrontació i poder publicar les informacions a les primeres edicions del dia després o en edicions especials vespertines. Era, en aquelles dates, el màxim d’immediatesa que la tecnologia permetia a la comunicació.

Però de bones a primeres els corresponsals es varen trobar amb un inconvenient: de telègraf i d’operador només acostumava a haver-hi un a cada població, el de l’estació de trens. Davant el risc que a les sales d’espera es reproduïssin els enfrontaments sagnants, però aquesta vegada entre periodistes barallant-se per ser el primer en dictar la seva crònica, els diaris varen fer un pacte que va revolucionar la forma mateixa d’escriure les notícies.

Res a dir, senyor Borrell...

Josep Borrell a la Seu Vella desmuntant els independentistes...
Fotografia: Lidia Sabaté (La Mañana)

Amb un tan incomprensible com innecessari desplegament policial, assisteixo a l’acte de presentació de Societat Civil Catalana a la Seu Vella de Lleida. Un bon míting en defensa de les tesis del No en una consulta per la independència de Catalunya sobre el qual no tindria res a dir... si no fos perquè l’objectiu d’aquest moviment és el d’impedir que es pugui fer la consulta mateixa. 

10 anys sense ‘estanquera’

Butlletí del Grup Municipal d'Esquerra de l'època

La commemoració del Tricentenari, l’expectativa assolida amb brillantor cívica de construir la V i tot el soroll al voltant de l’incert 9N ens han fet passar per alt una petita efemèride local: Aquest Onze de Setembre s’ha complert una dècada que la ciutat de Lleida celebra la Diada sense la bandera espanyola als edificis públics locals i, sobretot, la Seu Vella. Què són 10 anys en el flux de la Història? Una nota a peu de pàgina, però cal que algú l’escrigui.