El cognom de les eleccions

La unitat de les forces polítiques també es pot assolir en un Govern de concentració

Unes eleccions són unes eleccions, i qualsevol cognom que se li vulgui posar aporta poc al que és l’essència de posar urnes perquè la ciutadania pugui escollir lliurement entre les diferents propostes programàtiques que li siguin presentades. Allò que en economia podria ser vàlid (valor afegit li diuen a posar cognoms als productes ja coneguts per tothom) en política corre el risc d’anomenar l’aigua que li posem al vi. Tenim un exemple en el #9N2014, inicialment plantejat com un referèndum per la independència de Catalunya, que després va ser una consulta popular no refrendària sobre el futur polític de Catalunya i ara és un procés de participació ciutadana... Podria passar el mateix amb unes eleccions a les que li volen posar el cognom de plebiscitàries?

Des del meu punt de vista, necessitem unes eleccions al Parlament de Catalunya i el contingut de la propera Legislatura l’han de posar els programes electorals dels partits. Quant més clars siguin més nítida serà la lectura que es pugui fer del resultat una vegada expressada la ciutadania. El cognom de plebiscitàries és per justificar una llista única?

La unitat de les forces polítiques, en la línia que ahir reivindicaven ANC i Òmnium, també es pot assolir en un Govern de concentració posterior a unes eleccions, que són l’instrument, no la finalitat. Unes eleccions al Parlament amb cinc partits apostant per la independència no necessiten més cognom. Ens veiem dilluns vinent, a dos #foradelloc del #9N2014?

Article publicat al diari La Mañana el 20 d'octubre de 2014