 |
| Butlletí del Grup Municipal d'Esquerra de l'època |
La
commemoració del Tricentenari, l’expectativa assolida amb brillantor cívica de
construir la V i tot el soroll al voltant de l’incert 9N ens han fet passar per
alt una petita efemèride local: Aquest Onze de Setembre s’ha complert una
dècada que la ciutat de Lleida celebra la Diada sense la bandera espanyola als
edificis públics locals i, sobretot, la Seu Vella. Què són 10 anys en el flux
de la Història? Una nota a peu de pàgina, però cal que algú l’escrigui.
Qui
era tinent d’alcalde, Xavier Sàez, va dissenyar aquella Diada del 2004
modificant substancialment el model de les anteriors diades amb govern
municipal PSC-ICV. El que ara veiem com a normal, fa només 11 anys era la mania
d’uns extravagants radicals i minoritaris. La paradoxa és que no hi ha millor
reconeixement a aquells temps de transformació que la integració anònima en la
nostra vida quotidiana d’allò que un dia va ser trencador.
La
memòria és feble, i en part està bé que així sigui per poder fixar la nostra
atenció en el futur i no en allò que podia haver estat. Però és inevitable
mirar enrere amb ulls nous. Els avanço un mes l’Avui fa anys de... que
cada dia ens escriuen en la Pàgina Dos Joan Bellmunt i Joan Ramon González: “14
d’octubre de 1932; El Govern de la Generalitat, reunit a Lleida sota la
presidència de Francesc Macià, acorda convocar eleccions al Parlament de
Catalunya per al 20 de novembre”... Punyeteres mirades enrere! Ens veiem
dilluns vinent, quan igual Escòcia ha decidit mirar el seu futur com a Estat
independent?
Article publicat al diari La Mañana el 15 de setembre de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada