Translate

dilluns, 13 d’octubre del 2014

La ministra de l'Ebola

Els bons metges han de ser els directors d'hospital, no la ministra


Primer fet cert: El virus de l’Ebola arriba a Espanya per una decisió del Gobierno d’Ana Mato i Mariano Rajoy. No ha vingut transportat en pastera a través de l’Estret de Gibraltar, o saltant la tanca plena d’espines de Ceuta, o per falta de vigilància als ports i aeroports deixant entrar alguna persona que hagi estat en contacte amb població de risc als països africans que fa anys que lluiten contra aquesta malaltia sense cura efectiva. No. Va ser la decisió política de repatriar dues persones en fase avançada per les quals, a més, no es va poder fer res més que facilitar-lis uns dies finals potser més dignes que els que haurien tingut allà on van contraure el mal mentre s’esforçaven en combatre’l.

Segon fet cert: No existeix mai el risc zero. Ja podrien ser segurs els protocols d’actuacions sobre el paper, que el factor humà intervé sempre, i acostuma a ser tan imprevisible com la mateixa raça humana.

Un convenciment: Per a exercir un bon ministeri (a excepció del de Finances) no cal ser un especialista en la matèria. En el cas de Sanitat, els bons metges han de ser els directors d’hospital, els directors generals dels  negociats i el gabinet d’assessors. La ministra està per a implementar prioritats i, sobretot, saber escollir els millors especialistes.

Tercer fet cert: Per poder fer això sí que cal un currículum una mica més brillant que haver format part del Clan de Valladolid, aparéixer als expedients judicials del Cas Gurtel o no saber que al teu marit li havia regalat un Jaguar el Bigotes. Ens veiem dilluns vinent? Sí, segur... Dic jo...


Article publicat al diari La Mañana el 13 d'octubre de 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada