 |
| Els bons metges han de ser els directors d'hospital, no la ministra |
Primer fet cert: El virus de
l’Ebola arriba a Espanya per una decisió del Gobierno d’Ana Mato i
Mariano Rajoy. No ha vingut transportat en pastera a través de l’Estret de
Gibraltar, o saltant la tanca plena d’espines de Ceuta, o per falta de
vigilància als ports i aeroports deixant entrar alguna persona que hagi estat
en contacte amb població de risc als països africans que fa anys que lluiten
contra aquesta malaltia sense cura efectiva. No. Va ser la decisió política de
repatriar dues persones en fase avançada per les quals, a més, no es va poder
fer res més que facilitar-lis uns dies finals potser més dignes que els que
haurien tingut allà on van contraure el mal mentre s’esforçaven en combatre’l.
Segon fet cert: No existeix mai el risc zero. Ja podrien
ser segurs els protocols d’actuacions sobre el paper, que el factor humà
intervé sempre, i acostuma a ser tan imprevisible com la mateixa raça humana.
Un convenciment: Per a exercir un bon ministeri (a
excepció del de Finances) no cal ser un especialista en la matèria. En el cas
de Sanitat, els bons metges han de ser els directors d’hospital, els directors
generals dels negociats i el gabinet
d’assessors. La ministra està per a implementar prioritats i, sobretot, saber
escollir els millors especialistes.
Tercer fet cert: Per poder fer això sí que cal un
currículum una mica més brillant que haver format part del Clan de
Valladolid, aparéixer als expedients judicials del Cas Gurtel o no
saber que al teu marit li havia regalat un Jaguar el Bigotes. Ens veiem
dilluns vinent? Sí, segur... Dic jo...
Article publicat al diari La Mañana el 13 d'octubre de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada