 |
| Aquella constitució es va repartir per totes les cases poc abans del referèndum del 6 de desembre de 1978 |
Si regirés bé algunes caixes, amiga, trobaria aquell exemplar de la Constitución Española de tapes groguenques que es va repartir per totes les cases poc abans del referèndum del 6 de desembre de 1978. A les escoles ens donaren una versió reduïda amb dibuixets. Era al Colegio Público García-Morato (un as de l’aviació franquista) ara reconvertit en Centre de Recursos Pedagògics a les Drassanes de Barcelona.
La memòria no em falla: malgrat el que deia la propaganda oficial, alguns mestres ens vaticinaven el caos total a causa del llibre. Potser per portar la contrària, me la vaig llegir i em vaig posar del seu costat, sense entendre ben bé de què anava; però si aquell repel·lent profe de Mates l’odiava, la constitució aquesta hauria de ser cosa bona. No pots ser tan simple, m’etzibes... Tenia 14 anys, coi!
Tres cursos després vaig viure el tejerazo tancat en una aula de La Salle a la Barceloneta, amb la professora de Literatura nerviosa perquè l’enamorat feia la mili a la València que treia al carrer els carros de combat (perdó, però jo la vaig fer a Cavalleria i no puc escriure “tancs”), un afiliat a la CNT que maldava contra el cop d’estat i el de Llatí: “Son unos patriotas haciendo su trabajo, el nuestro es la lección de hoy”... Aquell 23F, a la llarga, va deslluir el 6D, és la lliçó que vaig aprendre després. És dimarts, comencem la setmana;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada