De Rita a Castro: el context

 Fidel deixà de ser el cabdill de la llibertat 

per la qual es va embarcar al Granma al 1956 

Ens falla el context, amic, i és una mancança greu quan es pretén resumir la vida d’una persona en un meme o en un minut sense paraules. No vull comparar les persones –incomparables!– però sí les reaccions. En quatre dies ens hem quedat amb els darrers anys de Rita Barberà (els del caloret) i en els primers temps de Fidel Castro (els del la historia me absolverá)... I els contraris ho han fet del revés. 

Vaig créixer emmirallat en aquell barbut que plantà cara l’imperialisme ianqui que promovia dictadures militars feixistes al Cono Sur americà. Fins que un dia em vaig adonar que el seu país era hoste de l’imperialisme ideat pel Comitè Central del PCUS i que en caure el Mur de Berlín, la Cuba revolucionària només va saber reaccionar tancant-se pobrament en el règim del partit únic –que allà li diuen del vot unificat– mentre queien les dictadures de l’entorn. 

Castro era un dictador!, pontifiques... En tot cas, deixà de ser el cabdill de la llibertat per la qual es va embarcar al Granma al 1956. Un amic cubà i castrista em va dir que la política és tan perversa que fins i tot la pròpia paraula transforma a la mare en la sogra... S’assembla massa a la frase atribuïda a Franco: “Haga usted como yo y no se meta en política”. Descansin allà on siguin. És dimarts, comencem la setmana;)

Article publicat al diari La Mañana el 29 de novembre de 2016