 |
| Us desitjo la millor de les sorts per l'any que comença aviat. |
Merda de 2016, amic. Hem perdut éssers estimats i coses amb les que havíem establert lligams sentimentals molt més enllà de l’ús que ens donaven. I això que, al principi, tenia una certa esperança. De jove havia llegit sobre numeromància i cabalística, i la suma dels dígits d’aquest any nefast ens dóna el 9, un dels números màgics que, a més, es pot transvestir en el 6, justament com l’últim número de l’any.
Creia que seria com un petit poema ben rimat, però no, no hi ha hagut més poesia que les sorpreses contra tota enquesta: Brexit, Trump i Rajoy que s’anava repetint a si mateix. Ha estat l’any en el que tots hem escoltat –menys fiscals i jutges– la ignomínia de la conspiració del ministre de l’Interior amb aquell designat per lluitar contra el frau a Catalunya, i que tots ens vam tornar a commoure amb la mirada perduda d’un petit de cinc anys dins una ambulància a Alep.
No tot ha estat negatiu, observes... Evident, 365 dies donen, fins i tot, per al Nobel de Literatura per a Bob Dylan. I ara miro cap endavant i no sé com interpretar que 2+0+1+7=0. Doncs si aquest ha de ser l’any en el que partim de zero, ja m’està bé, però segons la Càbala, el 0 és el no-res al temps que el no-límit. O sigui, que a esperar la millor de les sorts, que és la que us desitjo a tots! És dimarts, comencem la darrera setmana de l’any;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada