 |
| Proposo repensar la gala de lliurament dels Premis Vallverdú. Fotografia: Xiqui Porqueras (La Mañana) |
Recordes, amiga, la que es va organitzar entre alguns benpensats de Lleida quan al 2004 es va transformar el desfasat sopar de lliurament dels Premis Vallverdú en una gala literària i cultural oberta a la ciutat? Divendres a la tarda, mentre assistia a la d’enguany, no vaig poder allunyar-me de la trista sensació que el model s’ha esgotat i ja no es pot estirar més.
La base del guió –que es va pensar amb ritme de programa de TV– continua sent la mateixa que fa 12 anys, quan els premiats eren quatre i no dos (perquè s’han eliminat els Premis Lleida de Narrativa); quan l’espectacle musical –Llach, Moustaki, Maria del Mar Bonet, Raimon, Sisa...– sumava al públic no habitual i ara és una forma (digna, però) d’acabar; quan el sopar a peu dret permetia conversar a autors i lectors i ara sortim corrents per arribar a un altre acte que competeix amb els Vallverdú.
S’ha de canviat tot!, conclous... S’ha de repensar, proposo. I és possible fer-ho perquè el més important de tot continua a la Regidoria de Cultura: la mateixa gent que havia organitzat els vells sopars i van saber revolucionar la gala ara haurien de poder donar-li un altre tomb. Estan més que capacitats, els conec bé perquè em van permetre durant un temps ser company de feina. És dimarts, comencem la setmana;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada