Pendents del duel entre el vell playboy masclista i l’antiga primera dama enganyada |
Barack Obama no és negre, amiga, ni Hillary Clinton és dona... Fonamentalment són milionaris, igual que Donald Trump i la pràctica totalitat dels seus antecessors tant dins com a les portes del Despatx Oval. És la seva condició d’acumuladors de bitllets verds la primera que els hi obre el camí a la Casa Blanca, després ja entren en joc altres valors.
També sóc dels que crec que trobarem a faltar Obama, tot i que tampoc sé ben bé en què ha incidit en la meva visió del Món Lliure que diuen liderar els posseïdors dels codis del botó vermell. Et torna a sortir la vena antiamericana, em retreus... Potser, però també sóc ateu i valoro les diferències entre el papa Francisco i l’emèrit Ratzinger.
No m’afectarà la butxaca –directament– la seva gestió –a diferència de Rajoy i Puigdemont– però estaré pendent aquesta nit de com es resolt el duel potser més ajustat de les darreres dècades, aquesta vegada protagonitzat pel vell playboy masclista i l’antiga primera dama enganyada. Tinc la percepció que si guanya ell ho notaré, però si la vencedora és ella les coses continuaran igual. I n’hi ha canvis que millor estalviar-se’ls. És dimarts, comencem la setmana, que als USA ho fan votant, com cada primer dimarts després del primer dilluns del mes de novembre cada quatre anys;)
Article publicat al diari La Mañana el 8 de novembre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada