L'aventura plebiscitària

Imatge d'una assemblea del PSC de Lleida

Algú em preguntava per “l’aventura” d’Àngel Ros de presentar-se a les primàries del PSC per a ser nomenat alcaldable de Lleida. Error! No és una aventura, és “una jugada”. Amb el reglament de primàries a la mà, no li pertoca a Ros obrir el ball d’aquest procés electoral intern, ja que en tant que alcalde amb dret a repetir n’hi ha prou que el seu nom el proposi l’executiva territorial o la local. Només s’obriria el meló de les urnes en cas que algun altre militant volgués optar a ser el cap de cartell i obtingui els avals del 40% de la militància. Amb aquesta xifra, de fet, no parlaríem d’unes primàries sinó d’una moció de censura interna en tota regla. 


Un altre militant de “pes pesat” m’indicava que enlloc d’unes primàries seran un plebiscit. Què voleu que us digui, encara no heu entès com funciona Àngel Ros? Ell prefereix donar el primer cop abans que posar-se en guàrdia. Concep Ros les primàries com un preàmbul de les Municipals de 2015 i, per tant, no un acte administratiu intern dels socialistes sinó com l’oportunitat de començar a emetre missatge electoral.

Que no és el candidat dels que manen sinó el de les bases és el primer discurs que vol fer. Per això renuncia al privilegi de ser proposat per ell mateix o per Marta Camps i presentarà un mínim d’avals del 20% de la militància. He escrit “un mínim” perquè a ben segur el seu equip té la instrucció de superar el 40% de suports que se li hauria exigit al seu hipotètic contrincant. Això és una aventura plebiscitària. Ens veiem dilluns vinent?

Article publicat al diari La Mañana el 3 de març de 2014