 |
| Robert Johnson ens mira amb sornegueria des de l'interior de la Biblioteca. |
Un hit musical dels 80 proclamà que el vídeo matà l’estrella
de la ràdio. Érem a anys llum de la mortal velocitat de les Noves Tecnologies
de la Informació. Allò que ahir era nou ara resta amagat en algun calaix dels malendreços
arraconat pel nou d’avui. Aquell vídeo mata-estrelles ens va portar a casa uns
aparells semblants als que tenien els professionals de TV. La irrupció del DVD
va aprimar aquest estri tecnològic i la digitalització global l’ha reduït a la
mida d’un USB connectat a la tele.
Res perdura el temps ni per assimilar el llibre d’instruccions,
que ja no és en paper sinó un pdf en Internet. A la Sala Temàtica d’Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida existeix una fonedora de tipografia.
Aquesta màquina fabricava les lletretes de plom amb que s’imprimien llibres i
diaris fins als 80. Va arribar a la Caparrella sense que ningú s’adonés que a l’interior
encara tenia els últims tipus que havia fabricat: No era cap lletra, era el
signe @. No va ser un crim, va ser un suïcidi.
A la Biblioteca Comarcal Jaume Vila de Mollerussa em va
cridar l’atenció un cd de Robert Johnson, mític bluesman del qual només es conserven
29 cançons de 1937. Al seu costat, prestatgeries plenes de compactes i dvds. Us
podeu imaginar com acaba la història... La velocitat tecnològica ha reduït al
mínim els préstecs dels discos, que no entren en un USB, i a la Biblioteca el
que continua tenint sortida són els antics llibres en paper, que encara caben a
les nostres prehistòriques mans. Ens veiem dilluns vinent?
Article publicat al diari La Mañana el 10 de març de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada