Només són els quarts

Sánchez-Camacho amb els joves populars de Lleida. Fotografia: Tony Alcántara (La Mañana)

Mentre els socialistes juguen a la seva federal versió de la yenka (un pasito p’atrás, una abstención, dos pasitos p’atrás), els populars s’han enrocat en el seu discurs oficial de culpar de tots els mals de la nació el “fanatisme de la Catalunya oficial”. Alicia Sánchez-Camacho ven el seu particular país de les meravelles, on els garants de les llibertats són els que prohibeixen les dones la gestió lliure del seu cos, i una conxorxa de polítics foscos al Palau de Sant Jordi manipulen una ciutadania atrapada per un únic discurs de la por... Si no fos perquè la cosa és seria ara em faria un fart de riure.

Igual es creuen l’argumentari del Ministerio de Exteriores, que directament no reflecteix una realitat que són incapaços d’entendre. Que volem decidir a les urnes el nostre futur com a poble és una convicció que s’estén com una taca d’oli i la Catalunya oficial rellisca contínuament sobre ella. No poden assumir, els dos partits de l’Espanya oficial bipartidista, que la iniciativa política a Catalunya està a mans del carrer i que els polítics, dia a dia, s’esforcen en sintonitzar amb ella.

El PP és només la quarta força política a Catalunya, un país més plural que qualsevol de les regions espanyoles, on el joc està dominat per dos i la seva alternança al poder. Els seus líders es passegen per les comarques investits d’una aparença de poder que aquí el poble no li ha donat. Es mereixerien el mateix tracte que ells donen als tercers, ja que dels quarts no saben ni què són. Ens veiem dilluns vinent?

Article publicat al diari La Mañana el 24 de febrer de 2014