Votarem el #9N2014

Finalment no és una simple pregunta, però ni és una endevinalla ni un trencaclosques, sinó una solució imaginativa que permet la ciutadania de Catalunya decidir clarament quin futur desitja: "Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?". I tenim data, el 9 de novembre de 2014, dia en el qual ens veurem davant les urnes.

Mentre els partits defensors de la unitat d’Espanya es fregaven les mans davant el que semblava un show que amenaçava ridícul entre les forces favorables al dret a decidir, un cop d’ingeni amb la doble pregunta els ha deixat fora de lloc (separat i sense coixinet, eh!). Em quedo, a cop calent, amb aquesta imatge: aquí s’aplica la imaginació per superar els entrebancs i més enllà s’enroquen en gastades frases fetes i la impossibilitat de moure les muntanyes...

La foto. Primer de tot, celebrar la fotografia que al Palau de la Generalitat exemplifica que l’acord que defineix data i pregunta representa una majoria inequívoca de la ciutadania. Celebro, i aprofito per rectificar amb satisfacció, que Unió Democràtica no jugui a les mitges tintes. CDC, UDC, ERC, ICV i CUP són perquè volen, els que no estan també és perquè volen.

L’Alfonso Guerra del ribot també va fer famosa aquella frase que “qui es mou no surt a la foto”. Malauradament els seus correligionaris catalans s’han mogut i no apareixeran en una fotografia que amb el temps serà reproduïda als llibres d’Història.  

Vista la pregunta, que permet la formulació confederal per la via del sí-no, pel davant els socialistes catalans tenen l’oportunitat de redreçar el rumb dels darrers mesos i retornar a un pacte del qual no haurien d’haver sortit mai.

No té cap sentit històric que la fotografia d’avui pugui perdurar en el futur més immediat confrontada a la imatge del 6 de desembre de Navarro, Sánchez-Camacho i Rivera brindant amb cava per una Constitució constituïda en porta tancada a la voluntat de la majoria ciutadana.

No em puc imaginar Àngel Ros votant al Parlament en contra de formular aquesta doble pregunta. De fet, va ser el primer al qual li vaig sentir a dir que la pregunta hauria de superar una simple posició binària. Aquesta ho és! Una altra cosa és que defensin el canvi de l’statu quo només en base a un acord entre governs, sense la participació directa i decisiva del poble.

La data. El 9 de novembre de 2014 votarem. N’estic convençut. Ara s’inicia un llarg període, proper a un any, per tramitar i negociar què passarà aquell dia, just en el qual es celebraran 25 anys de la caiguda del Mur de Berlín. El Mur el va tirar la gent, no els governs...

PSOE i PP ja han dit que no es farà el referèndum i que ja ho han parlat entre ells. No dubto que utilitzaran tots els mecanismes de l’Estat que estiguin al seu abast per impedir-ho. Però m’és igual.

Tenim data per apropar-nos a les urnes i si finalment el referèndum és impossible, el 9 de novembre de 2014 s’hauran de fer eleccions al Parlament de Catalunya. Encara és competència del President de la Generalitat convocar les eleccions. I aquell dia no caldrà que posi sí-sí en una papereta per donar entrada una cambra legislativa encarregada de redactar la futura Constitució de Catalunya.