Finalment no
és una simple pregunta, però ni és una
endevinalla ni un trencaclosques, sinó una solució imaginativa que
permet la ciutadania de Catalunya decidir clarament quin futur desitja: "Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest
estat sigui independent?". I tenim data, el 9 de novembre de 2014, dia en el qual
ens veurem davant les urnes.
Mentre els partits defensors de
la unitat d’Espanya es fregaven les
mans davant el que semblava un show que amenaçava ridícul entre les forces
favorables al dret a decidir, un cop
d’ingeni amb la doble pregunta els ha deixat fora de lloc (separat i sense coixinet,
eh!). Em quedo, a cop calent, amb aquesta imatge: aquí s’aplica la imaginació
per superar els entrebancs i més enllà s’enroquen en gastades frases fetes i la
impossibilitat de moure les muntanyes...
La foto. Primer de tot, celebrar la fotografia que al Palau de la Generalitat exemplifica que l’acord que defineix data i
pregunta representa una majoria inequívoca de la ciutadania. Celebro, i
aprofito per rectificar amb satisfacció, que Unió Democràtica no jugui a les mitges tintes. CDC, UDC, ERC, ICV i CUP són perquè
volen, els que no estan també és perquè volen.
L’Alfonso Guerra del ribot també va fer famosa aquella frase que “qui
es mou no surt a la foto”. Malauradament els seus correligionaris catalans s’han
mogut i no apareixeran en una fotografia que amb el temps serà reproduïda als
llibres d’Història.
Vista la pregunta, que permet la
formulació confederal per la via del sí-no, pel davant els socialistes catalans
tenen l’oportunitat de redreçar el rumb dels darrers mesos i retornar a un pacte
del qual no haurien d’haver sortit mai.
No té cap sentit històric que la
fotografia d’avui pugui perdurar en el futur més immediat confrontada a la
imatge del 6 de desembre de Navarro,
Sánchez-Camacho i Rivera brindant amb cava per una
Constitució constituïda en porta tancada a la voluntat de la majoria ciutadana.
No em puc imaginar Àngel Ros votant al Parlament en contra de formular aquesta
doble pregunta. De fet, va ser el primer al qual li vaig sentir a dir que la
pregunta hauria de superar una simple posició binària. Aquesta ho és! Una altra
cosa és que defensin el canvi de l’statu
quo només en base a un acord entre governs, sense la participació directa i
decisiva del poble.
La data. El 9 de novembre de 2014 votarem. N’estic convençut. Ara s’inicia un
llarg període, proper a un any, per tramitar i negociar què passarà aquell dia,
just en el qual es celebraran 25 anys de la caiguda del Mur de Berlín. El Mur el va tirar la gent, no els governs...
PSOE i PP ja han dit que no es farà
el referèndum i que ja ho han parlat entre ells. No dubto que utilitzaran tots
els mecanismes de l’Estat que estiguin al seu abast per impedir-ho. Però m’és
igual.
Tenim data per apropar-nos a les
urnes i si finalment el referèndum és impossible, el 9 de novembre de 2014 s’hauran
de fer eleccions al Parlament de
Catalunya. Encara és competència del President de la Generalitat convocar
les eleccions. I aquell dia no caldrà que posi sí-sí en una papereta per donar
entrada una cambra legislativa encarregada de redactar la futura Constitució de
Catalunya.
Bon dia:
ResponEliminaPenso que aquests politics tenen poca feina i no pensen que catalunya te problemes mes seriosos i profuns.
Tambe en dieuen de a "d'on no hi ha no s'em pot traure"
Bon article
Crec que tots els problemes són seriosos i profunds... De fet, no em refio dels polítics que utilitzen la preocupació sobre el treball, la salut i les retallades com una cortida de fum per desviar l'atenció sobre el conflicte nacional.
ResponEliminaGràcies per comentar.
Creo que el Sr.Mas no nos ha dicho cuanto dinero nos va a costar el independizarnos y que moneda van a tener los catalanes, asi como piensa pagar la deuda. No tengo tan claro que por ser independiente mejoraremos tanto.
EliminaLa realidad de los ciudadanos a pie es muy distinta, donde sacara el dinero para el pago de pensiones, ayudas, etc...?
Saludos.
Comprenc aquests negits i no em refio dels que ho pinten tot de color de rosa... Però tampoc són temes que no s'estiguin estudiant i no tinguin solució... Les pensions? No són un regal de cap govern, són drets adquirits per la gent que treballa allà on ha tributat...
EliminaAnònim, s'haurà de treure dels impostos dels ciutadans. Del mateix lloc d'on ho treu el Reino de España
Elimina