 |
| Diferents entitats ciutadanes han aconseguit que la Paeria debati la política de privatitzacions dels serveis públics. |
Els 27 regidors de l’Ajuntament de Lleida representen la
voluntat directa dels 34.486 ciutadans que van votar PSC, CiU i PP al maig de
2011. Lluny dels 43.548 lleidatans que en les eleccions anteriors, al 2007, van
veure traduït el seu vot en capacitat de fer política local des de dins de la
Paeria. A dia d’avui, 8.417 persones no tenen un regidor que segui al Saló de
Plens a conseqüència del seu vot i, d’aquests, 5.867 electors optaren per ICV,
ERC, CUP i Ciutadans, que fan política a altres institucions, com el Parlament.
Aquesta xifra és la que han de retenir: prop de 6.000
lleidatans políticament actius, o com a mínim votants efectius, no es
reconeixen amb el que passa a l’interior del Palau dels Sanaüja. Els seus
referents estan fora de la Paeria, al costat de formacions que sí tenen vida
política nacional. Aquesta xifra ens ajuda a explicar perquè qualsevol debat
municipal és fortament contestat al carrer, especialment a les xarxes socials,
on les persones políticament actives es poden convertir en activistes polítics
sortejant la falta de presència, també, als mitjans clàssics.
És per l’esquerra on es produeix aquesta
infrarrepresentativitat que busca formes per fer-se sentir i intentar modificar
decisions municipals. Un exemple és el mecanisme de l’Audiència Pública, amb el
que especialment les CUP impulsen debats que queden fora de l’ordre del dia
dels paers. No és que aquests ciutadans estiguin en contra de tot, és que no
tenen qui voti per ells als plens. Ens veiem dilluns vinent?
Article publicat al diari La Mañana el 30 de desembre de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada