Larrosa vs. Ros

Fèlix Larrosa demà serà investit alcalde de Lleida.
Foto: Selena García / La Mañana

De manera clara, amic, la militància del PSC va decidir ahir que Fèlix Larrosa sigui el successor d’Àngel Ros enfront de Montse Mínguez. Ja n’hi haurà setmanes per entrar a fons en les oportunitats i febleses de l’elecció i, sobretot, com es reforçaran o s’apaivagaran en funció de la gestió que faci de l’equip propi i dels acords que pugui mantenir o innovar amb la resta de grups municipals. D’entrada, demà Larrosa serà investit alcalde i, tal i com li va passar a Ros al 2004 respecte d’Antoni Siurana, ho serà amb més vots que el seu antecessor. Com pot ser això? et preguntes... 

És Fèlix Larrosa

"Sóc Fèlix larrosa i sóc com sóc", manifestava diumenge.
Foto:  Selena García / La Mañana

15 dies de desconnexió, amiga, i em retrobo a la militància del PSC debatent entre els últims dies de vacances i les primàries per decidir la successió d’Àngel Ros pels mesos que resten i posar la cara al cartell electoral del maig vinent. De Montse Mínguez ja vam parlar fa dos #foradellocs, així que ara em centraré en l’altre candidat, que diumenge deia en una entrevista que “jo sóc Fèlix Larrosa i sóc com sóc”, mirant de diferenciar-se tant de Ros com d’Antoni Siurana, l’ombra del qual no deixa mai de planar sobre el palau de la Paeria. 

La cara i la creu

Àngel Ros en el darrer ple municipal que va presidir.
Foto: Núria García / La Mañana

Sóc de vacances fora de Lleida, amic, i m’estic perdent uns dies mogudets a la política local, em diuen. En tot cas, tinc la sensació que dec aquest #foradelloc no a l’ambaixador del Regne d’Espanya a Andorra si no a qui ha estat el darrer alcalde. D’ell, i amb ell, vaig escriure el llibre Àngel Ros, cara i creu (Pagès Editors), en un moment en el qual –tot i les discrepàncies– podíem compartir una visió ideològica de la ciutat i la nació amb molts nexes comuns. Després va començar a jugar amb les paraules i els conceptes, en aquella època que el vaig batejar com el príncep equilibrista. 

MM no és MB

Montse Mínguez, avui alcaldessa de Lleida en funcions.
Fotos: Selena García / La Mañana

Saps, amiga, que no tinc gaire confiança en aquells que expressen bones paraules i els hi costa molt traslladar-les a fets concrets. Allò dels fets i no paraules no deixa de ser un eslògan publicitari que, manta vegades, la realitat despulla. Una altra falca que m’arriba aquests dies és que Montse Mínguez no és Maria Burgués. 14 anys després, els socialistes de Lleida es troben de nou amb un alcalde (home) que marxa i deixa en funcions a la número dos (dona). 

Va d’enquestes

Les enquestes publicades parlen d'un PP recuperat
de la mà de Pablo Casado
Foto: Lídia Sabaté / La Mañana

Ha tornat a passar, amic; aquest cap de setmana les enquestes publicades parlen d’un PP recuperat de la mà de Pablo Casado. Si Pedro Sánchez va ressuscitar d’entre els morts electorals el PSOE que acabava de guanyar una moció de censura, el popular fa ara el mateix després de defenestrar Soraya... amb bona part de l’equip ministerial que l’exvicepresidenta comandava en ser censurat. Què ens diuen, doncs, les enquestes? Que qualsevol canvi és ben valorat... mentre no n’hi hagi eleccions convocades a la vista! 

L’OPA de la Crida

Fa dies que sóc en guàrdia davant el perill d'un excés de personalismes

Hi ha qui es sent cridat i qui no, amiga, al nou artefacte político-electoral posat en marxa per Carles Puigdemont. Confesso que fa dies que sóc en guàrdia davant el perill d’un excés de personalismes en l’immediat futur polític, i el cas del President cessat pel 155 és el més paradigmàtic, però no l’únic.  

Postfranquisme

Un dels principis de la biologia també és preservar l'herència

Que alguns milers persones es puguin manifestar fent la salutació feixista davant el monument que enalteix la dictadura, amic, no em retrotreu al franquisme, sinó al què s’ha fet en els darrers 40 anys. És cert que els primers anys de la democràcia es van fer salts per superar el passat, però sota l’atenta mirada dels seguidors d’aquell que ho va deixar tot atado y bien atado. Cal no oblidar-ho i contextualitzar-ho.