Dimarts 12+1

De l'època en que el món de la faràndula guiava el pas de la societat,
el groc va quedar tacat de mala sort;
ara el pas el marquen els togats de negre...

Som pocs donats a les supersticions, amiga, però les manies sobre els malastrucs crec que encara no estan en la llista de les 155 coses que et poden portar davant un jutge perseguidor de la modalitat tunejada del delicte d’odi... A no ser que decideixis fer del groc el teu color preferit. De fet, fins ara només estava vetat dalt dels escenaris per allò que Molière va sortir pràcticament en coma de les taules mentre representava El malalt imaginari. 

De l’època en què el món de la faràndula guiava el pas de la societat, el groc va quedar tacat de mala sort. Ara el pas ens el marquen els togats de negre (que si el porta un gat és, també, per a sortir corrent en direcció contrària) i el seu origen és un jutjat de número 12+1 de Barcelona. També és mala sort, rebufes... La sort no existeix, ni la bona ni la mala. 

He buscat la definició de “sort”: Encadenament fortuït o casual dels successos. Aquí la única casualitat és el mal número del jutjat, perquè la resta d’esdeveniments són més aviat producte d’una causa político-judicial escrita en paper oficial del color esgrogueït de les malalties. Tot i que no és imaginari que la primera vegada que vam sentir la paraulota “tumultuari” va ser de boca del ministre De Vigo dos dies abans que es convertís en la pedra de toc de la seva sort. És dimarts i 13, comencem la setmana així així;(

Article publicat al diari La Mañana el 13 de febrer de 2018