 |
| El professor Jaume Fabre descriu l'època de la censura prèvia |
És del tot impossible llegir alguna cosa del passat sense tenir present tot el que ens envolta, amiga. Fa uns dies, el regidor de la CUP Pau Juvillà deia que és un bon moment per a rellegir les Cròniques de Manuel de Pedrolo, les colonials i les d’una ocupació, que són els articles periodístics dels 80 en què descrivia l’evolució de la Transició amb una llibertat de verb difícil de trobar avui en dia.
Gràcies a un altre amic –al què els Reis Mags li van deixar un present destinat a aquest veterà republicà– m’he imbuït en uns anys anteriors, els de la postguerra, amb el llibre Periodistes, malgrat tot, curosament editat per l’Ajuntament de Barcelona. L’obra del professor Jaume Fabre descriu els anys de la censura prèvia. Històries de repressió, t’imagines... Més aviat exemples de resistència, noms dels delators i la descripció d’un ambient opressiu en el que un simple adjectiu o el personatge d’una vinyeta et podia convertir en un maleit heroi.
El franquisme volia mitjans sotmesos per tenir una societat controlada, però el servilisme de les portades els va convertir en inútils per a la propaganda oficial, perquè la gent ja sabia que no eren creïbles ni de fiar. Només m’ha faltat el pols al poder de Los archivos del Pentágono (The Post)... És dimarts, comencem la setmana amb un puntet de frustració personal:(
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada