 |
| El que reparteix juga amb l'avantatge que entre punta i punta de la canonada sempre hi ha fuites d'aigua. |
Formalment, amiga, Convergència ha entrat ja a la lliga dels partits polítics amb sentències condemnatòries per corrupció, un lamentable club que va obrir al seu dia el PSC (amb els cas Filesa) i en la qual va ingressar Unió Democràtica (cas Turisme) i està a la porta esperant el PP –per ara– amb les diferents variants de la Gürtel-Bárcenas. Més enllà dels robatoris personals, aquests comportaments evidencien trames organitzades per a beneficiar una estructura de poder que acaba fagocitant el poder mateix.
Quan la corrupció s’institucionalitza es fa molt difícil perseguir els corruptes individuals, ja que aprofiten les escletxes que obren aquells mateixos que són a dalt de la piràmide. Tot està podrit, renegues... No tot, però sí que és cert que és complicat trobar palla neta.
Millet i els Montull són els espavilats que van saber aprofitar-se d’una trama per a desviar diners amb els quals finançar campanyes electorals. En aquest món fosc del diner negre, el que reparteix juga amb l’avantatge que entre punta i punta de la canonada sempre hi ha fuites d’aigua.
Al PDeCAT li toca assumir que són hereus d’un fangar que va molt més enllà de la condemna judicial. I als jutges explicar millor perquè queden sense culpa els empresaris corruptors que reguen els camps podrits. És dimarts, comencem la setmana;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada