Jo votaria 'No'

A les parets de les Borges ho diuen clar:
"La democràcia ens convoca"

Quan un amic del PSC em diu que estem en costats enfrontats de la trinxeres, amiga, em va sorprendre. Quan un amic de la CUP s’estranya que em critiquin els unionistes perquè aquí som neutrals, em va bocabadar. Quan un amic d’ERC em felicita per valorar l’autocrítica d’un exministre del PP, em va alertar... I així puc continuar passant per tot un espectre ampli d’amistats que aquests dies estan excitats. 

Alguns ho entendran com la confirmació que Catalunya està trencada per la meitat, jo continuo evidenciant que la única cosa que passa és que tinc amics que es creuen la seva pròpia propaganda, just la que més haurien de posar en dubte, si més no en privat. Conceptes com “xerrades il·legals”, “alcaldes antidemocràtics”, “frau democràtic”, o “catalans abduïts” no són seriosos, pontifiques... Ni ens porten enlloc, especialment als que s’ho creuen. 

Són lemes de tots els bàndols: dels que estan pel Sí, dels que estan pel No i dels que han permès amb el seu silenci arribar a aquest punt i ara es fan els ofesos. Igual ara algú entén el mal fet per l’Operació Catalunya més enllà de l’intent de destrossar les vides dels rivals polítics: Han despullat de tota credibilitat l’acció de l’Estat, posada en tela de judici des del fangar de les clavegueres. Jo votaria No si a canvi servís per netejar-les. Però no em volen ni deixar votar. Així que ja posats... És dimarts, comencem la setmana;)

Article publicat al diari La Mañana el 19 de setembre de 2017