El relat

El relat que alguns han volgut transmetre
és que la massacre es podia haver evitat

No es tracta d’un titular de portada o del text d’una informació en concret, amiga, allò que aporta transcendència a la nostra feina és el relat, cosa que els joves periodistes em senten a dir manta vegades. El relat és allò que queda després de tractar un tema –story li diuen els mestres nordamericans per a diferenciar-lo de simples notícies– al llarg de vàries entregues. 

Per molt que es vulgui maquillar, el relat que alguns mitjans de comunicació han volgut transmetre la ciutadania és que la massacre de les Rambles de Barcelona es podia haver evitat si els Mossos d’Esquadra haguessin estat més atents als avisos que rebien de tot arreu: de Bèlgica, de la CIA... Tot mentida!, t’excites... És mentida que els jedis van guanyar l’imperi de Darth Vader? 

Una cosa és la mentida i una altra la ficció, i quan construïm relat la veritat –si és que existeix– depèn del final de la història. La ficció està fonamentada en una narració interiorment coherent, en la que tot quadra. Els bons són bons i els dolents, dolents. Quan el guió té forats, es forcen situacions inversemblants o has d’esmenar allò escrit, decau per falta de credibilitat. 

El relat ha de ser consistent i ha de poder suportar, fins i tot, els desmentits sense necessitat de retocar-los a la teva conveniència fent-los passar per subtils confirmacions que són fictícies. És dimarts, comencem la setmana, de veritat;)

Article publicat al diari La Mañana el 5 de setembre de 2017