En mans d’Europa

A Juan Carlos I, també símbol de la unitat de l'Estat,
ni se li va acudir menysprear al republicà i independentista Benach

Un dels molts errors de l’Estat que aquest dies cobra importància, amic, és la forma absurda amb la que es van carregar l’àrbitre entre administracions que contempla la Constitució que tant exhibeixen. Diu l’article 56 que “El Rey es el Jefe del Estado, símbolo de su unidad y permanencia, arbitra y modera el funcionamiento regular de las instituciones”.  I va Felipe VI i es nega a rebre oficialment la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, després de les eleccions del 27 de setembre de 2015. 

Des del PP –amb el silenci dels que callant han permès arribar fins a aquest punt i ara es fan els ofesos– es va aplaudir aquest “gest de fermesa”, que no va ser més que un autogol marcat pel propi àrbitre.  Quina diferència amb el seu pare, et lamentes... A Juan Carlos I, també símbol de la unitat de l’Estat, ni se li va acudir menysprear el també republicà i independentista Ernest Benach, regalant-nos per a les converses populars aquella mítica frase de “parlant la gent s’entén”. 

Segrestat per a la causa el cap de l’Estat negant-se al diàleg, a partir de dilluns estem tots en mans de l’únic mitjancer possible, la Unió Europea. En els darrers dies les alertes s’han disparat a l’opinió publicada europea, que mira atònita com la solució per aturar l’1-O és inventar-se un relat de violència per justificar un excepcional estat de setge. Ahir era festa a Barcelona i avui és dimarts, comencem the week;)

Article publicat al diari La Mañana el 26 de setembre de 2017