Divendres a la nit ens va reunir en un homenatge a la vaca i tot el que significà aquells anys de lluita |
En Manel Escolar, amic, va ser un dels líders agraris més emblemàtics de la dècada dels 90 del segle passat. En la memòria col·lectiva de Lleida fa parella amb la vaca Margarida, autèntica icona de les protestes del sector lleter que lluitava per evitar que la PAC es carregués el que després va enfonsar un bichito anomenat prió, que tornà boges a les vaques i als vaquers en una espècie en extinció.
L’Escolar representa en el meu imaginari una forma de ser sincera, amb un puntet d’ingenuïtat propi d’una època en la que la llet era blanca i la paraula donada estava per sobre de qualsevol decret. Amb aquest ànim ens va reunir divendres a la nit a polítics, periodistes, veterinaris i companys de lluita de llavors en la seva vaqueria reconvertida en el restaurant Cal Ponto d’Almenar. Un sopar melancòlic?, preguntes. Un homenatge a tots nosaltres, de fet.
Allà l’exconseller Josep Grau es va sincerar, l’exdelegat Francesc Camino va confessar que va rebre a casa –en senyal de desgreuge– dues ampolles de llet el dia després que l’Escolar li va voler entrar la vaca al despatx... I jo vaig entendre perquè vaig venir a Lleida per un any i ja en porto 27: Tots aquells Escolars van civilitzar un pixapins amb la força del seu somriure net. És dimarts, comencem la setmana;)
Article publicat al diari La Mañana el 6 de setembre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada