 |
| La proposta federal podria ser l’únic fet diferencial, però de federalistes, els socialistes, es diuen i no ho són. |
Sóc el primer que entén, amiga, que Mariano Rajoy no pot ser el candidat del PSOE a la Moncloa. Per això comprenc el “no és no”. Però també sóc dels primers que al·lucino perquè Pedro Sánchez ha estat incapaç de superar el No per convertir-lo en un Sí alternatiu al PP d’entre la majoria del Congrés.
I aquí trobem la clau del bloqueig de la política espanyola: Que els socialistes –en realitat– aspiren a governar igual que ho fa Rajoy, tal i com passava en les èpoques de l’alternança. I això ja no és possible! Sánchez és el quiero y no puedo de sempre, enraones... O això o ha arribat al limit de la tensió que provoca dir una cosa i fer-ne una altra.
En un entorn de complicada recuperació, les diferències de receptes econòmiques entre PP i PSOE són de matís. Comparteixen, fins i tot, imputats en algun cas de corrupció. I volen la mateixa Espanya amb un Estat fortament central. La proposta federal podria ser l’únic fet diferencial, però de federalistes, els socialistes, es diuen i no ho són. Massa anys de paraules buides de fets ja no els fan creïbles.
Un detallet: La transformació en un Estat federal la volen negociar amb els defensors de l’Espanya unificadora? No seria més lògic dialogar-la amb aquells que la volen superar? Però a aquests, ni aigua; igual que Rajoy... És dimarts, comencem la Setmana Gran de Sánchez;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada