Punts d’acord i puntets de tírria

No hi ha res a fer entre Rajoy i Sánchez, ni ara ni abans.

Tenim assumit, amiga, que les relacions personals marquen sobremanera les polítiques en l’àmbit local. Moltes iniciatives, mocions, pactes o desacords s’expliquen abans per la tírria o simpatia que es poden tenir els actors públics que per estratègies llargament madurades. Això passa a Lleida, Valls, Figueres i Sant Vicenç dels Horts. És a dir, a tot arreu. 

La sorpresa, potser, és que hem descobert que el mateix principi primari d’acció política funciona amb idèntic resultat a la política dita de grans altures, que no és més alta que l’alçada de les escales per entrar al Congrés respecte de la Paeria. No hi ha res a fer entre Rajoy i Sánchez, ni ara ni abans. I és que els dos no es poden ni veure. Si tu fossis el socialista i el popular no et va permetre governar fa uns mesos, mantenint 100 punts  programàtics en comú, perquè ho ha de fer ell ara?, em preguntes. 

I estic amb tu, però a tots aquests personatges se’ls suposa –i cobren– una funció representativa que transcendeix, en molt, els seus puntets personals, que tenen dret a tenir-los. El que dubto és si la resta de mortals, plens de filies i fòbies personals com estem, ens hem de guiar per les seves, que són tan subjectives com les meves. És dimarts, comencem la setmana;)

Article publicat al diari La Mañana el 30 d'agost de 2016