 |
| Ja té nassos que el canvi sigui una gran abstenció... Imatge d'unes urnes solitaries a Hongria. |
Les urnes les carrega el diable, amic. Sí, ho sabíem, però avui em pregunto quin és el dimoni que carrega els vots? Perquè és la única resposta que m’ajudaria a entendre tot el que ha passat aquest cap de setmana convuls arreu del món.
Al carrer Ferraz de Madrid, una urna posada a traïció sembla ser que va decantar el fràgil equilibri d’un partit socialista que ja estava partit per la meitat davant la por de posar urnes a Catalunya, entre d’altres pors. A República del Paraguay –el carrer de la ciutat de Lleida–, els democonvergents es renoven per poques paperetes de diferència tornant a unir poder orgànic amb poder institucional. A Colòmbia, per menys de mig punt de diferència, el poble diu No als acords de pau per posar fi a una guerra que es va iniciar quan tu i jo vam néixer. I a Hongria ha estat l’estratègia de no acudir a votar la que ha rebentat el pla xenòfob del seu govern.
Ja té nassos que el canvi sigui una gran abstenció, reflexiones. Vivim en una gran contradicció! En la seva darrera novel·la, Salman Rushdie narra la gran Guerra dels Mons organitzada per uns ifrits (genis que poden ser tan bons com malvats) que escampen l’estranyesa i confusió entre els humans. Totes les religions tenen els seus diables; tinc molta lectura pel davant buscant resposta... És dimarts, comencem la setmana;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada