 |
| És prou evident com aquelles peces salvades dels rapinyaires han estat objecte de la màxima cura i dignificació museística. Foto: Núria García |
Més enllà de disquisicions jurídiques, amic, la insòlita decisió de trencar la unitat de les col·leccions artístiques del MNAC i el Museu de Lleida és una traïció a la memòria històrica. I comparar els esforços per salvar el llegat artístic del passat, de manera transparent i pagant, amb un espoli és una ofensa que només pot estar suportada per les mateixes fosques estructures d’estat que encara es resisteixen a tornar els originals d’aquells documents robats en la guerra per a reprimir persones.
És prou conegut el relat de com historiadors, eclesiàstics i Generalitat van alliberar la joia de Sixena del foc, els robatoris i la barbàrie. És prou evident com aquelles peces salvades dels rapinyaires han estat objecte de la màxima cura i dignificació museística.
També –em dius– hem de recordar que Sixena ha canviat de bisbat... I no entraré al drap del perquè d’aquesta altra estranya decisió, però sí et recordo que el concepte d’unitat de col·lecció establert per la Unesco pretén precisament salvar els llegats artístics de les ziga-zagues dels homes de torn.
Fa un temps es va articular la solució de la col·lecció compartida. Per fer això fa falta fraternitat, no? És dimarts, comencem la setmana;)
Article publicat al diari La Mañana el 26 de juliol de 2016
Tens tota la raó quan parles de tot el que va passar a Sixena i la feina per salvar, restaurar i conservar les obres que ha fet Catalunya, però ara en un altre concepte històric caldria retornar les peces doncs la única unitat museística hauria d'estar en el seu lloc original.
ResponEliminaPer tant, tal com escrivia, en la carta al director publicada en la Manyana el dissabte passat, totes, totes les peces de Sixena que es troben repartides per tot arreu, incloses cases particulars haurien de retornar al Monestir.
Antoni, tu parles d'un desig (que podria arribar a compartir), jo de fets en l'anterior i l'actual context històric i polític. M'explico: Si l'Aragó reclamés totes les peces repartides i documentades i no només es cebés amb les peces existents a Catalunya seria perquè hi ha la voluntat de restituir la memòria de Sixena... Però no és així, aquesta voluntat no existeix. Gràcies per comentar!
ResponEliminaJo no jutjaria la voluntat dels altres i menys vull entrar en qüestions polítiques,que hi són, que ho enverinen tot.
ResponEliminaHe proposat a través de facebook fer una taula rodona per parlar del tema t'hi apuntes o vols organitzar-la?
ResponEliminaDisculpa... No ho havia vist... Jo només sóc un periodista, però m'apunto si es fa... N'hi ha gent molt més experta en el tema!
EliminaNo es tracta d'una taula rodona amb gent experta, encara que n'hi podria haver, contrastar opicions i donar-les a conèixer, d'això tractaria.
EliminaI com parlar dels actes dels altres i no valorar les seves voluntats, si els fets així les avalen? I clar que és política. Aquest tema és política des de que políticament es va crear el Bisbat de Barbastre-Monzó i s'inicia tota una ofensiva político-judicial enfocada, només, cap a Catalunya. I no vaig de victimista, eh!, només esmento que de nacionalismes n'hi ha a tot arreu...
ResponEliminaQuan parlem de política i polítics n'hi ha de tota mena i sobretot un molt proper a l'assumpte tractat.
Elimina