 |
| En el moment que PP i PSOE es neguen ni tan sols a parlar amb CiU i PNV l’equilibri es trenca, i amb ell les pàgines del llibre |
No he llegit cap llibre, amiga, que pugui ser interpretat en un únic sentit de ferro. Bé, si traiem als gihadistes amb l’Alcorà i als líders del PP amb la Constitució. Però ves per on, aquesta mateixa rigidesa amb la que et foten el llibre pel cap són capaços de saltar-se-la quan els hi convé.
Que la Carta Magna espanyola no hagi regulat fil per randa els terminis per a evitar quasi un any de penós Executiu en funcions és obra de l’ànim bipartidista que la inspirà. La solució seria una Llei Orgànica que establís les condicions en les quals s’han de formar governs –o no– després d’unes eleccions, però ningú no havia pensat mai que els partits polítics arribessin al nivell d’entestament en que s’han bloquejat.
S’han donat casos en que no havia majories absolutes i ben bé que governaven, no? em provoques. Perquè el bipartidisme espanyol estava sustentat en els equilibris que ajudaven a balancejar els nacionalistes perifèrics: CiU i PNV. En el moment que PP i PSOE es neguen ni tan sols a parlar amb ells l’equilibri es trenca, i amb ell les pàgines del llibre. “És voluntat política, no jurídica”, deia Sáenz de Santamaria... Sí, senyora, allà i aquí també! És dimarts, comencem la setmana;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada