Translate

dimarts, 3 de maig de 2016

De què parlarem fins al 26J?

Fa tres setmanes encara penjava aquest cartell a Pardinyes...


Tornem ha estar convocats, amic, i per arrodonir-ho, aquí les eleccions coincidiran amb el Pont de Sant Joan. Podríem fer la broma fàcil de per a què servirà la propaganda electoral: alimentar fogueres! Però em temo que tampoc no n’hi haurà tanta com per a mantenir moltes flames. Total, de què en parlarem fins al 26 de juny? 

Els programes del desembre continuaran sent vàlids, si ni tan sols els han pogut posar en pràctica... Els principals candidats seran els mateixos, i a alguns barris de Lleida ni tan sols han retirat els cartells quatre mesos després... Què en queda? Saber amb qui pactaran després que les urnes s’hagin tornat a pronunciar. 

Mira si és simple la cosa..., ironitzes. Tan simple que serà del que menys voldran parlar, ja que als pactes postelectorals és on trobem les vergonyes d’unes estructures de partit (vells i nous) incapacitades per a fer la seva feina i fugiran de mostrar-se amb els pactes enlaire. 

Sánchez Piñol, al seu Vae Victus, escriu que “a tota magna tragèdia li succeeix una deplorable comèdia”. En aquest punt només discreparem sobre si la tragèdia va ser el resultat del 20D o la convocatòria d’avui. És que de comèdia ja n’hem tingut prou, no? És dimarts, comencem la setmana.

Article publicat al diari La Mañana el 3 de maig de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada