 |
| Si jo fos impressor estaria emprenyadíssim, perquè ja sé que em toca el rebre, a mi i els meus treballadors |
Tothom clama per fer la campanya electoral més barata, amiga, amagant que quan diuen estalvi en realitat estan parlant de retallades al teixit productiu, un altre eufemisme per no haver d’escriure “empresa privada”. Ens diuen que no ens podem permetre 130 milions d’euros en una campanya i per això els partits –culpables de les noves eleccions– anuncien sacrificis. Però, en què reduiran?
No pas en aquelles despeses que després li són retornades via subvenció directa –diners teus i meus– com les cartes amb les paperetes, si no en aquelles que van a compte de la caixa de cada partit: cartelleria, banderoles i publicitat de pagament. Però això també ho recuperen amb la subvenció per vots, em dius. Sí, però en funció dels que guanyin. És la part de tot pressupost que no es pot considerar com a despesa perquè és una inversió, una aposta.
Si jo fos impressor estaria emprenyadíssim, perquè ja sé que em toca el rebre, a mi i els meus treballadors, sota l’excusa que hem d’estalviar. I si, per una vegada, ho fan a costa de les seves costelles i no de les meves? Que comencin per acomiadar els diputats i senadors que fa dies que han decidit no tenir feina. Fem números? És dimarts, comencem la setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada