Un any tancat entre urnes

Aquí estem tancats entre debats, interminables debats
més propis de cambres legislatives que d’òrgans executius.
Fotografia: Tony Alcántara

Un any ha passat ja, amiga, d’aquelles eleccions municipals que van marcar l’inici d’un temps de canvis i, al temps, un cicle electoral mal resolt a tot arreu que ens manté tancats entre urnes. 

Mal salvada pels pèls la Legislatura catalana, les de la CUP s’entesten en demostrar a cada assemblea que en la inestabilitat es mouen millor. Morta des del minut 1 la Legislatura espanyola, els quatre partits principals no saben trencar l’espiral diabòlica del i tu menys, que ha estat la perversa transformació del i tu més corrupte: ara es diuen i tu menys d’esquerres i tu menys espanyol... 

I a Lleida, què no en vols parlar? m’interpel·les. Clar, si no paro de fer balanç dimarts a dimarts... Aquí estem tancats entre debats, interminables debats més propis de cambres legislatives que d’òrgans executius. Un any després, els set grups municipals encara no han acabat de trobar el seu espai més enllà de posar bona cara davant les càmeres de televisió. 

S’han conjurat pràcticament totes les possibilitats de la geometria variable i duren el temps que les càmeres triguen en tornar a emetre plens... Ada Colau ha trobat en el PSC l’element per governar amb més calma, aquí convoquem més plens... És dimarts, comencem la setmana ;)

Article publicat al diari La Mañana el 24 de maig de 2016