Paradoxes de l’empat infinit

Els que decidim restem en mans dels que s’han cansat!

És culpa meva, amiga, per trencar la norma de no apostar ni participar en juguesques. Avui estic més convençut que he perdut un dinar, confiat en què d’una manera o una altra hi hauria govern a una Espanya que està descobrint la pluralitat i no troba una altra resposta que dir-li a la ciutadania que ha votat malament i ha de rectificar. La paradoxa és que qui me l’ha guanyat desitjaria pagar-me el dinar abans d’embolicar-se en una nova campanya electoral.

Enquestes i anàlisis ens diuen que la gent no creu que s’hagi equivocat i que, molt probablement, el 26J hi haurà un empat tècnic amb el resultat del 20D. Ho hem de veure com una segona volta, dius. Les segones voltes, allà on estan previstes i regulades, no es convoquen amb els mateixos contendents, ja que la primera serveix de sedàs per descartar candidatures que no es tornen a presentar. 

Aquí empatarem en els candidats i empataran en les propostes i empataran en culpar-se mútuament del seu fracàs. I empaten en confiar en que el desempat vingui de la mà dels abstencionistes, que permetrien un cert moviment d’escons. Segona paradoxa. Els que decidim restem en mans dels que s’han cansat! És dimarts, comencem la setmana.

Article publicat al diari La Mañana el 26 d'bril de 2016