Les regles del joc

No és la corrupció el més greu, sinó la sensació d'impunitat

El problema no és que tinguem milers d’aforats, ni que hagi polítics i empresaris corruptes, ni que al rei vell el blindem de per vida, ni que els que més tenen menys paguen i els que són acomiadats tributin també per la indemnització... Tampoc el problema és que els estafadors de les preferents tinguin tot el benefici de la Llei, ni que Millet i Montull continuïn passejant-se lliurement per Barcelona i els 100 imputats del PP per València i Urdangarín per Suïssa... Ni tan sols és un problema que Jordi Pujol amagués el seu veritable actiu personal a Andorra ni que les dietes de determinats polítics siguin un sobresou encobert per aquells que, directament, no el cobren en sobres...


Tot això no són problemes, en la mesura que algú va definir problema com una situació de incògnita que té solució, i si no té solució no és un problema... L’autèntic dilema és que no hi ha resposta dins del mateix sistema que ha propiciat totes aquestes més que evidents perversions democràtiques. 

No és la corrupció el més greu, sinó la sensació d’impunitat amb la que actuen els corruptes, és greu que l’aforament no sigui per emparar la llibertat política sinó per protegir els sospitosos de ficar la mà a la caixa, és greu que jutges nomenats per polítics allarguin expedients fins a l’extenuació i que fiscals del Govern facin d’advocat dels familiars del rei vell i del nou. Ens han canviat les regles del joc! Aquest és el problema, i aquest sí que té solució: canviar les regles o canviar de joc... Ens veiem dilluns vinent?



Article publicat al diari La Mañana el 4 d'agost de 2014