La moda de Podemos

Els mitjans estem entonant un 'mea culpa' per no haver previst l'èxit

Manta vegades se’ns atribueix als periodistes una capacitat d’anàlisi, reflexió i previsió que, en excessives ocasions, hem demostrat que no tenim. I jo el primer, eh! Som especialistes en pontificar a toro pasado i hàbils a fer veure que ja ho havíem advertit. En algunes circumstàncies la realitat ens posa a lloc. És el que ha passat amb Podemos, la formació liderada per Pablo Iglesias (no el fundador del PSOE, eh...) que s’ha plantat a l’Eurocambra amb cinc diputats després d’una campanya electoral en la qual no hem publicat ni un punyetero breu d’ells. I ara ens passem de frenada.

Que ningú no s’equivoqui, no critico els seus líders i votants, faig autocrítica! Podemos és una moda perquè els mitjans de comunicació l’estem sobredimensionant, com embogits per un mea culpa col·lectiu amb el qual fer-nos perdonar la falta de sintonia amb el carrer. Ni que haguessin guanyat les eleccions!

Ni han fet abdicar el Borbó, ni s’han carregat a Rubalcaba, ni han empresonat l’alcalde de Torredembarra... El seu resultat, important, respòn al mateix clima que augura un final de cicle, però ni l’han provocat ni es justifiquen enquestes on entren al Parlament de Catalunya amb 12 escons... Perquè el sistema electoral requereix d’estructures a nivell provincial i local que encara no han construït. Al 2011, les CUP a Lleida van assolir 1.464 vots i no tenen regidor a la Paeria malgrat ser gent activa. Voleu dir que Podemos amb 1.413 ho té millor? A no ser que s'atreveixin a sumar paperetes... Ens podem veure dilluns vinent?

Article publicat al diari La Mañana l'11 d'agost de 2014