L'alcaldada

Tenir majoria absoluta no significa que el govern representi a més gent.

Una de les tantes mentides amb les quals els partits polítics juguen amb la ciutadania és el sistema electoral. Recuperada la democràcia, s’opta pel sistema parlamentari en tots els àmbits de representació política, però les màquines electorals llancen els seus principals candidats en campanya com si fossin unes eleccions presidencials. D’aquesta manera ens pensem que votem directament el president del Govern, el de l’Autonomia i, fins i tot, l’alcalde. En realitat, votem assemblees (estatal, nacional i local) de representants que després han d’escollir el cap de l’Executiu en funció de quines majories ha decidit l’electorat. 

Aquest doble joc, no exempt de certa perversió connectada amb la idea franquista del poder personalista, és del que s’aprofita ara Mariano Rajoy per voler fer la seva alcaldada: canviar el sistema d’elecció d’alcaldes a nou mesos vista de les eleccions municipals... I que bona part de la ciutadania no entengui on està la polèmica.

 “Que no es tracta d’escollir al que mani? -em pregunta un conegut- doncs millor fer-ho de forma que pugui manar el que més gent vulgui!”. Sembla lògic, però no és ben bé així. Tenir majoria absoluta no significa que el govern representi a més gent. Lleida ciutat n’és un exemple: El tripartit del període 2003-07 tenia la representació directa dels vots de 32.884 ciutadans, les majories absolutes posteriors s’han obtingut amb el mandat de 22.172 i 18.864 lleidatans. Millor obrir les llistes que allunyar la ciutadania dels governs. Ens veiem dilluns vinent?

Article publicat al diari La Mañana el 25 d'agost de 2014