El Negociat dels Circumloquis

De vegades em costa assumir que el que llegeixo va ser escrit fa més de 150 anys

Fa tres estius que dedico el temps lliure (el que sigui, quan sigui i per poc que sigui) a llegir Charles Dickens. Si bé al principi va ser només per les ganes de gaudir dels textos clàssics escrits amb un ritme allunyat de les imposicions dels guionistes de Hollywood i, de pas, reivindicar llibres de més de mil pàgines totes impreses en paper, ara ho faig amb el delit del descobriment de textos més que actuals. 

Vivim molt allunyats d’aquella Gran Bretanya on els nens treballaven a partir dels cinc anys, on la pobresa s’estenia imparable a qualsevol capa de la societat i les elits gaudien d’un estatus intocable. Segur? Darrera cada crítica del mestre traspua la perdurabilitat de determinades essències inalterables. De vegades em costa assumir que el que llegeixo va ser escrit fa més de 150 anys. 

De La pequeña Dorrit (Alba, Clásica Maior): “El Negociat de Circumloquis ha aparegut quan es va revelar als homes d’Estat un principi sublim relacionat amb el difícil art de governar un país. És cert que cada nou primer ministre i cada nou govern, que havien guanyat els seus càrrecs perquè sostenien la necessitat que es fessin algunes coses, en quant tenien poder aplicaven totes les seves facultats a descobrir ‘com no fer les coses’. El Negociat s’abraonava sobre qualsevol funcionari mal aconsellat que pretengués fer alguna cosa o que, per un esbalaïdor accident, estigués en remot perill de fer alguna cosa; i amb algun escrit, un memoràndum i una circular acabava amb ell”. Ens veiem dilluns vinent?

Article publicat al diari La Mañana l'18 d'agost de 2014