Els votants es mouen de manera molt infidel entre eleccions... Fotografia: Diari Ara |
Què
fa que a la ciutat de Lleida el PSC passi de 25.940 votants a
8.915 en només dos anys i un any després el votin 18.864 persones? O que la
papereta de CiU
l’agafin 21.670 persones, que un any més tard són només 8.212 electors que
mesos després s’eleven a 18.906 votants? No són números inventats, són els vots
que els dos partits varen treure en les diferents
conteses electorals celebrades entre les Eleccions Generals de 2008 i 2011, amb unes eleccions al Parlament de Catalunya i unes Municipals pel mig. En aquest període, el cens electoral s’ha mogut molt poc,
903 votants de més en quatre anys. A la ciutat de Lleida tenien dret a vot
91.096 persones al novembre de l’any passat.
La
ciència i la praxis política ens ensenya que els votants fidels a una sigla política són el percentatge més baix
dels electors, que majoritàriament es mouen de manera força infidel entre eleccions, ja sigui
passant a l’abstenció o canviant momentàniament de partit o candidat. En aquest
binomi candidat-partit rau part de l’explicació? Només una part, ja que si el
canvi de vot es fa molt evident entre diferents eleccions, per exemple entre
unes Municipals i unes Generals, entre les del mateix tipus (Parlament-Parlament)
la infidelitat es comprova més moderada.
Em
centraré en les dues principals
formacions polítiques de la ciutat de Lleida, que al llarg dels darrers
trenta anys han presentat comportaments
electorals força estables des d’una òptica estructural. Des de les
Eleccions Municipals de 1983, i fins a les Generals de 2011, la norma ha estat
que el PSC sempre ha guanyat les eleccions als Congrés dels Diputats i les
Municipals a l’Ajuntament de Lleida. Per contra, CiU sempre ha sortit
victoriosa en les eleccions al Parlament de Catalunya.
Ros imposant la venera de regidor a Zaballos. Fotografia: Parlemdelleida |
Què
significa? D’entrada, que a la ciutat de Lleida hi ha més gent que es refia de CiU per governar Catalunya... I més gent que es refia dels socialistes per
governar l’Estat i la ciutat... Faig ara un advertiment: no parlo de
percentatges de vot, parlo de números de vots perquè darrera cada papereta hi
ha una persona que en un moment donat decideix dipositar la seva confiança en
un o altre partit, en un o altre candidat, o en cap. La meva inquietud continua
sent la mateixa: Perquè al maig de 2011 Joan Ramon Zaballos
només va poder retenir 8.212 dels 21.670 vots que va obtenir CiU al novembre de
2010, només sis mesos abans? O perquè d’Àngel Ros
es refien 18.864 persones a les Municipals de 2011 (la xifra més baixa mai obtinguda
per un paer en cap) i sis mesos després només obté el suport de 8.826 persones
com a cap de llista al Parlament de Catalunya?
Fins
al 1999, el PSC perdia el 40% dels seus vots municipals en anar al Parlament. A
l’actualitat, aquest percentatge s’ha elevat al 50%. Si mirem CiU, fins al 99,
la federació perdia a les Municipals el 30% dels vots que obtenia al Parlament,
però aquest diferencial també s’ha elevat al 40%.
El poder
de la marca personal valdria només
per explicar aquests comportaments? Crec que en part sí. Però només en part, ja
que en tres cicles electorals consecutius el candidat del PSC al Parlament i la
Paeria era el mateix, Antoni Siurana.
Zaballos,
el cap de llista independent de CiU presentat a la societat lleidatana com a
alcaldable tard i malament, va recollir el pitjor resultat de la història de la
federació nacionalista a la Paeria. Però només va perdre 1.401 vots respecte de
les Municipals de 2007, amb un candidat, Isidre Gavín,
que va fer la cursa electoral des de la poderosa cadira de la Presidència de la Diputació de Lleida i
amb un ressò mediàtic de semblants característiques al seu contrincant
socialista.
Àngel
Ros també atresora el dubtós record de ser el socialista menys votat a les
urnes a la ciutat: 8.826 vots al Parlament en 2012 en una campanya en la qual
va amagar el logo del PSC i fins i tot qualsevol semblança amb la campanya dissenyada
per a Pere
Navarro. Ara bé, són només 89 vots de merma respecte els que va
rebre el llavors conseller d’Agricultura Joaquim Llena
dos anys abans.
Podria
concloure que Ros va mantenir l’escò socialista al Parlament en resistir a la
ciutat de Lleida davant un territori que no el veia tan proper als seus
interessos. I també que qualsevol cara que representi CiU fora el terme
municipal de la capital obtindrà més recolzament que cap candidat a ser Paer en
Cap, vingui d’on vingui. Marca personal contra marca de partit.
Es
detecta un petit canvi de tendència als darrers anys: Les Generals de 2011 les
guanya per primera vegada CiU a la ciutat de Lleida, amb 18.906 vots (10.500
vots més que Zaballos sis mesos abans), i els socialistes són sobrepassats pel
PP en aquelles mateixes eleccions i en les darreres del Parlament de 2012. A
les Generals, Ros no només no va ser el candidat, sinó que va ajudar poc la
candidata Tere Cunillera,
que va perdre prop de la meitat dels electors. O va ser ZP? La marca...
Es
poden afirmar moltes més coses: com que entre el pitjor resultat de CiU i el
del PSC, aquests n’obtenen 600 vots de més; o que el pitjor resultat d’Àngel
Ros és millor que el pitjor resultat de CiU; o que el millor resultat de CiU es
queda 5.000 vots per sota del millor del PSC...
Artur Mas amb empresaris de Lleida al 2012.
Fotografia: meslleida
|
Tot aquest
ball de xifres no em treu de la pregunta principal, però sí em fa entreveure
que CiU a la ciutat de Lleida hauria de lligar més la seva proposta municipal amb el poder del seu projecte a Catalunya.
Clar que aquest va de baixa també, però la distància a recórrer entre un
candidat a l’alcaldia i un candidat a diputat és tan ampla que podrien
aprofitar-la per encarar les Municipals de 2015 sense haver de buscar en altres
nínxols electorals. Qualsevol vot “parlamentari” retingut com a “municipal” pot
significar un creixement respecte els magres resultats de 2011.
La
pregunta final és: Què fa CiU per retenir de cara a la Paeria el màxim possible
dels 19.150 vots que el tàndem Albert
Batalla - Josep
Maria Pelegrí va obtenir a la ciutat de Lleida fa poc menys d’un
any? Amb 2.000 vots menys Manel Oronich
va ser investit alcalde de Lleida... El mateix Oronich que mesos després de les
eleccions de Zaballos es va presentar a les oficines de CiU a la Paeria per
dir-lis que “vist el que hem vist, igual em torno a presentar al 2015”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada