Jo pacto, tu pactes, ells pacten?

Manllevo aquesta imatge del bloc de Josep Antoni Duran i Lleida,
l'entrada on l'he trobat (de maig del 2012) s'intitula: Diàleg, diàleg... pacte pacte

Incitat, provocat o simplement convidat per Èric López, l’altre dia a la seva columna de La Mañana, a mantenir una mena de joc i culebrot d’estiu de política-ficció, miraré de contestar avui la seva pregunta final. No patiu, no entraré en una saga interminable sobre com veig les properes municipals de 2015 a la ciutat de Lleida. El que ja està dit, escrit queda per l’eternitat d’Internet...

Em pregunta l’Èric com veuria un pacte CiU-ERC a la Paeria. La meva resposta hauria de ser ras i curt: Jo no el veig! No significa que sigui impossible o que ambdues formacions siguin incompatibles o que m’agradés menys o més... És que a hores d’ara, meitat del mandat municipal 2011-2015, no detecto cap indici que la suma de les dues candidatures superin els 14 regidors necessaris per formar govern a l’Ajuntament de Lleida... O s’apropi als 12 que permetin negociar acords puntuals amb altres grups.

No repetiré aquí els arguments exposats a la trilogia, però en essència sostinc que bona part l’electorat nou que avui tindria lligat ERC a Lleida prové del nínxol de CiU, tal i com posen en evidència les darreres enquestes a nivell nacional, consolidant un moviment que va quedar inesperadament palès a les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre passat. Escric inesperadament perquè ni uns ni els altres s’ho esperaven.

Les Municipals són les més personals de les eleccions, efectivament. El pes i la projecció d’un candidat poden impulsar una marca amb dèficit de credibilitat o frenar l’ascens del partit si la persona és mal percebuda per l’electorat. A dia d’avui, CiU no té candidat formal a l’Alcaldia de Lleida pel 2015 i ERC acaba d’escollir Carles Vega, tot i no ser el candidat preferit de la direcció nacional del seu partit.  

Vega, que va ser regidor a la Paeria a l’oposició d’Antoni Siurana al mandat 1999-2003, va formar part de l’estructura del Govern de la Generalitat a Lleida entre 2004 i 2010, en els governs liderats pels socialistes Pasqual Maragall i José Montilla. Va ser el delegat de les conselleries amb més significació de polítiques socials, Ensenyament i Benestar Social. I abans va participar en les complicades negociacions que portaren al setembre de 2003 l’ERC de Xavier Sàez al govern municipal de Lleida.

M’agafo a aquesta època per posar en evidència que cap pacte polític és impossible quan mana l’aritmètica. Va ser la insistència sistemàtica de Sàez i el treball de posar al descobert escàndols de la Paeria en mans del sistema judicial allò que va minar l’electorat d’un Siurana també tocat ja per la seva longevitat com alcalde.

El mateix Siurana que al 1995 va estar a punt de salvar la seva alcaldia pactant amb el PP de Pilar Arnalot i que va mantenir un govern de coalició amb ICV del 95 al 2003, es veia obligat a cedir part del seu govern a qui l’havia descavalcat!

Siurana va intentar governar amb una minoria de 13 regidors (10 del PSC i 3 d’ICV), però al primer Ple Municipal es va trobar al davant una coalició de 14 edils (8 de CiU, 3 de PP i 3 d’ERC) que li van desmuntar l’estructura de gerents amb la que funcionava aquell Ajuntament i l’advertien que mai aprovaria un pressupost. Després d’un estiu mogudet, Antoni Siurana i Francesc Pané accepten governar amb l’enemic i plegar-se les seves condicions. Aquest va ser l’únic pacte CiU-ERC que recordo a l’Ajuntament de Lleida...

I a nivell nacional? Ja veieu que ERC ha optat per la formula de sostenir CiU al govern des de l’oposició... És una opció de transició que en el futur permetrà governs conjunts? Novament, hem d’esperar esdeveniments al llarg de 2014.

Finalitzo, amb voluntat de continuar jugant, amb una pregunta, amic Eric: CiU i ERC ja s’han associat en l’empresa d’arribar a sumar 14 regidors a la Paeria?