Pere Navarro, ni chicha ni limoná

Vistes les interpretacions de la premsa de Madrid i de Barcelona sobre la votació diferenciada ahir del PSC al Congrés dels Diputats, em costa trobar el punt d'anàlisi més acurat al que de veritat va succeir. Ni "Catalunya rompe el PSOE" com assegura ABC, ni "el PSC s'emancipa", com misteriosament coincideixen en elevar a titular de portada El Periódico i Ara lletra per lletra... Al mig d’aquestes interpretacions es troba una direcció política erràtica que a Catalunya permet que es doni la imatge d’estar sotmesa al PSOE mentre a Espanya es pot presentar embolicada amb la bandera de la independència. Ni Alfonso Guerra té motius veritables per exigir la creació d’un PSOE catalán ni Artur Mas ha de saludar cap traspàs de posicions de Pere Navarro... Més que res perquè, crec, no sap ni on és ara mateix.

Com li va passar al Barça en l'eliminatòria de Copa davant el Real Madrid, el mal ja estava fet en el partit d'anada. Ahir, els socialistes catalans van caure al parany que CiU i ICV li van parar amb una proposta light pel #dretadecidir que sí podien votar en coherència amb el seu programa en no fer cap referència expressa al procés de sobirania de la Nació catalana. Que ningú no s’enganyi: el PSC mai ha estat independentista, ni ho han dit ni ho diran, però porten uns mesos agafant-se al mantra que el seu programa parla del dret a decidir, que a Catalunya, no ens enganyem, hem transformat davant la majoria de l'opinió pública en un simple adjectiu d’independència i sobirania nacional. Amb aquest joc alguna cosa més que semàntic, l’aposta de Navarro no és ni chicha ni limoná. 

El pecat original dels dirigents socialistes catalans va ser votar en contra de la proposta al Parlament de Catalunya. Si haguessin optat per l'abstenció ara s'estarien estalviant molts mal de caps. Segurament, ahir haguessin votat diferent dels socialistes espanyols i Carme Chacón, però aquest vot discrepant tindria un altre valor polític, el de fer creïble l’intent dels socialistes catalans de fer pedagogia entre els seus socis espanyols sobre les virtuts democràtiques de la consulta. D’una consulta que a Barcelona van votar negativament, generant una corrent d’opinió contrària que ahir volien apaivagar amb el gest de rebel·lia de votar diferent per primera vegada PSC i PSOE al Congrés.

El problema de Pere Navarro, i el seu equip, és que al seu dia va trencar la seva estratègia anunciada (abstenir-se en aquests temes per deixar fer la majoria del Parlament) i van decidir el vot en contra de la proposta de CiU-ERC-ICV per indicacions i pressions del PSOE. Aquest vot en contra va ser el detonant de la discrepància d’una part dels diputats socialistes al Parlament, exactament el mateix 25% que aglutinà el sector catalanista al congrés nacional del #nouPSC al gener de 2012, amb Àngel Ros com una de les figures clau. Ni més ni menys que una quarta part de la seva militància que, acceptem, representa una quarta part del seu electorat català. Ahir es va optar per donar satisfacció aquesta quarta part minoritària, però en camp contrari.

El dia després del Parlament i el dia després del Congrés, tenim a en Pere Navarro d’excursió per totes les ràdios i teles intentant justificant, que no explicant, una decisió que ningú no aconsegueix interpretar adequadament als seus desitjos. Però és que ni dins de casa seva la saben interpretar perquè, cada vegada sembla més clar, no tenen el posicionament nítid en un dels temes més transcendents de la política catalana, sinó el que més.

El PSC necessita de manera urgent celebrar una conferència nacional en la que postulin davant la societat amb valentia i claredat quina és la seva proposta i, el més important, que els seus la sàpiguen i l’assumeixin. No hi ha desgast d’imatge més brutal que el que ells mateixos s’estan fent. Des del dia que la direcció del PSC es va equivocar al Parlament, cada votació sobre el #dretadecidir s’ha convertit en un espectacle de discrepàncies i dissensions internes. I això, que no la lletra petita dels programes, és el que veu la majoria de la ciutadania.