La bipolaritat del PSC en la seva proposta estratègica sobre el futur de Catalunya ha propiciat que l’Ajuntament de Lleida es pronunciï sobiranista i federalista
al mateix temps, el mateix dia i en el mateix ple municipal. I tot això ho
afirmo en funció de les paraules de la tinenta d’alcalde i primera secretària
del PSC de Lleida, Marta Camps, que
s’ha abstingut en la moció pel dret a decidir proposada per CiU, després de
titllar-la de “netament sobiranista”, mentre 11 dels seus companys de grup,
entre ells el mateix alcalde Àngel Ros,
la feien prosperar votant-la afirmativament. Dos minuts després, i només amb els
vots del PSC, la Paeria també es
pronunciava a favor de modificar la
Constitució per construir un nou
Estat federal... Si la ciutadania de Lleida està representada al Saló de Plens de la Paeria, què és Lleida,
una ciutat sobiranista o federalista?
Escrutats els vots, guanya la moció dels
nacionalistes de suport a la Declaració
de Sobirania i el Dret a Decidir de Catalunya, aprovada pel Parlament: 11 vots del PSC, 6 de CiU, 4 abstencions del PSC
i 6 vots en contra del PP. La
proposta socialista per un Estat Federal ha obtingut 15 vots del PSC, 6 vots en contra de CiU i 6 vots en contra del PP. És a dir, s’han aprovat ambdós
pronunciaments, però els sobiranistes han obtingut 17 vots pels 15 dels
federalistes. I aquests han rebut 12 vots en contra per 6 els sobiranistes.
Som sobiranistes o federalistes? Més aviat, sobiralistes... En tot cas, una mica més que
federanistes... CiU i PP han votat en coherència, uns per la sobirania i els
altres per l’espanyolisme, i el desgavell ha vingut des dels escons del PSC.
Els regidors socialistes han tingut llibertat
de vot (aquest terme encara em fan venir arcades) i s’han dividit així: 3
regidors (Fèlix Larrosa, Oriol Yuguero i Josep Barberà) han seguit la disciplina orgànica de Marta Camps de no disgustar la direcció
nacional del PSC, mentre que altres 10 regidors han seguint la disciplina del díscol alcalde que a la Paeria ha pogut votar un pronunciament que al
Parlament es va negar a rebutjar, provocant la ira de Pere Navarro.
Les conseqüències? Una foto, la de Ros i Camps
votant diferent, i poca cosa més... De moment, poca cosa més... És cert que la
cara de l’alcalde en acabar el ple era de felicitat i la de Marta Camps de
disgust, però tampoc no ha passat res que no haguessin pactat entre ells. I és
que aquí han fallat els nacionalistes en el seu intent de burxar en la crisi d’identitat
que viuen els socialistes catalans des del primer ple de l’actual Parlament.
Anem a ser seriosos: presentar aquesta moció no
buscava més que aprofundir en la polèmica interna del PSC. Però els de Joan Ramon Zaballos van badar i no la
varen presentar el mes passat, quan haurien agafat els socialistes en la seva
calent disputa i just el dia després de l’acte de rebel·lia de Ros davant
Navarro. No varen ser prou àgils com per presentar la moció per via d’urgència
i li han regalat als socialistes lleidatans un mes per estudiar la seva sortida
al previsible atzucac, que ha estat l’invent d’aquest sobiralisme lleidatà.
Era conscient Ros que la seva majoria absoluta a
la Paeria li permetria salvar la cara votant a favor de la proposta de CiU al
temps que aprovar també la posició oficial del PSC. Possiblement sigui la única
administració catalana que s’ha pronunciat a favor de l’Estat federal, i amb el
vot d’Àngel Ros. Què li poden dir des del carrer Nicaragua? La notícia del ple
d’avui té una curta durada en el temps polític. És una foto i una estrambòtica
posició política de la representació ciutadana lleidatana respecte del futur de
la nostra nació catalana.
(La fotografia és de l'agència ACN)
Bon article Ignasi. Només un aclariment. La Marta Camps es va abstindre no tant per, com dius, "no disgustar la direcció nacional del PSC". Més bé ho va fer per dos motius: primer per principis, perquè ni ella, ni molts socialdemòcrates de Lleida som sobiranistes. I el segon, perquè l'executiva de l'agrupació vam acordar en una reunió prèvia que l'abstenció a la moció sobiranista, atesa la pluralitat d'opinions que hi ha al nostre partit, seria la millor opció.
ResponEliminaGràcies Guillermo. De totes maneres, no he escrit que el vot de Marta Camps fos "per" no disgustar la direcció. He escrit "de" no disgustar... És només un matís. El seu vot és tan legítim com l'altre. A més, va ser ella qui va argumentar la posició i, per tant, va donar la cara. No voldria que s'entengués una altra cosa. Ara, pel que dius, Ros va contravenir també la disciplina del PSC de Lleida???
ResponEliminaHi havia "llibertat de vot" Ignasi(a mi tampoc m'agrada l'expressió), cada regidor del grup socialista va votar segons els seus principis polítics. El respecte a les decissions del partit és un principi més, hom és lliure de respectar-lo o no.
ResponEliminaMissatge captat! A buen entendedor... Salut!
ResponEliminaBenvolgut Ignasi, primer de tot gràcies per l'article. Estic d'acord en gran part del teu article, però hi ha una part interpretativa al final que respecto, però en la que voldria donar també la meva opinió. En el moment que ens trobem la nostra prioritat (la del grup municipal de CIU) es pensar i actuar en clau de país en aquest tema. per aquest motiu es va presentar la moció. La "capital de la Terra Ferma" com deia el cronista, ha d'estar al costat del projecte general de país i no tant pensant en tàctiques de desgast d'uns o altres. Per tant l'objectiu únic i bàsic era que sortis aprovada! Motius de desgast i temes interns problemàtics n'hi ha suficients, com per no fer falta barrejar el projecte general de país, amb baralles puntuals i personalistes. Salut!
ResponEliminaSituacions com aquestes posen de relleu, Ignasi Calvo Rivas la perversió existent en aquesta dita democràcia, doncs la llibertat que se'ls suposa als representants no existeix i necessiten del permís per votar en llibertat, ja veus tu! Dit això no estic d'acord amb el plantejament, quina resposta va bé a un i altre grup, aquí hi ha raons d'interès personals i de faccions diverses, ni una, ni tres, més enllà de la realitat mateixa del fet sobiranista o federalista, conceptes que alguns han conegut en els darrers temps i no cito noms...
ResponEliminaGràcies Joan Ramon. Evidentment, s'accepta la discrepància i el teu parer queda lliurement expressat. Salut!
ResponEliminaNo et falta raó Albert, però si apliquem aquests raonament de forma sistemàtica ja podem anar prescindint dels debats polítics a l'Ajuntament, que es mouen en una clau més partidista que una altra cosa. Aquest, crec, és un altre debat: Fa mesos que, tret del Pressupost, els plens de la Paeria duren cinc minuts en l'ordre del dia ordinari i després venden dues hores de debat de mocions sobre qüestions que, tot i afectar la ciutadania de Lleida, la corporació municipal no té cap capacitat d'incidència. Simptoma de crisi i de govern municipal amb poca capacitat de realitzacions.
ResponEliminaSi,si,si,mucha libertad de voto, pero los partidos cuando no se consensua una opinión unica, por mucha democracia que haya siempre hay algo más. Los discordantes del Partido Popular de Lleida todo justo terminan una legislatura, ver hemeroteca.
ResponEliminaEspero que en el PSC, no pase lo mismo.
Primer treball, sanitat, educació, dependéncia i si os sobra el temps el podeu predre en indepencia, soberanisme i federalisme.
Salut! Company.
Del concepte de "llibertat de vot" en parlarem aviat... De totes maneres, el PP porta millor el tema de les discordàncies que altres partits. Mira Barcenas i els seus amics a Lleida... Han passat per totes les figures de la baralla i encara manen!
ResponElimina