#Post25N 1: Guanya el referèndum, perden les retallades

Són tantes les arestes, i les sorpreses, del resultat electoral del 25 de novembre, que caldran molts #foradelloc per mirar d’afinar en una anàlisi mínimament seriosa. El dia després, de totes maneres, encara tenim el cap calent i embotat de dades, números que no deixen veure nítidament el bosc del Parlament que ara s’ha de constituir. Allò que és evident és que hi ha un gran perdedor, l’Artur Mas que reclamava una majoria excepcional, i un nítid guanyador, l’Oriol Junqueras que ha lligat l’avenç cap la independència de Catalunya a noves polítiques econòmiques que no facin recaure tot el pes de l’austeritat dels comptes públics en retallades al nivell de vida de la ciutadania. 

Després vénen d’altres victòries menors, però significatives, com la de Ciutadans, que aplega el vot nítidament espanyolista triplicant la seva representació; les CUP, que amb tres diputats garanteix la majoria sobiranista al Parlament; i el PSC-PSOE de Pere Navarro, que contra tot pronòstic resisteix el tsunami anunciat per les enquestes i que es porta pel davant només el PSC-PSC que representava Àngel Ros. Els socialistes han perdut el segon grup parlamentari, però en número de sufregis continuen sent els segons més votats. Iniciativa confirma la fidelitat del seu electorat. El PP de Camacho-Rajoy es queda igual i la desaparició de Solidaritat ve a demostrar que era un ‘invent’ al voltant de Joan Laporta.

Contràriament a la lectura feta des dels mitjans de Madrid, al Parlament existeix una majoria més que qualificada per convocar una consulta sobre el futur de Catalunya: és la suma de CiU (50), ERC (21), ICV (13) i CUP (3), els partits que al seu programa electoral es presentaven amb la premissa de consultar la ciutadania si volem o no esdevenir un nou Estat. 87 diputats de 135 és un resultat nítid. Una altra cosa és que, sembla evident, no existeix una majoria independentista, ja que a aquestes 87 diputats se li han de restar bona part dels de CiU i ICV. 

Una cosa és el dret a decidir i una altra la independència, tal i com vaig apuntar en l’article que esmentava els dubtes del conseller Pelegrí, que és d’Unió. El President Mas demanava els vots prestats dels independentistes i, més aviat, sembla ser que els votants sobiranistes convergents li han prestat els seus suports a ERC.

Que serà difícil aquesta legislatura sembla nítid. Que a hores d’ara no tenim Govern definit a Catalunya també és clar. I és que l’electorat ha decidit combinar els eixos del debat. Quan semblava que el #25N es movia només en l’eix Catalunya-Espanya, la ciutadania no ha oblidat l’eix esquerra-dreta, que és el que marca les polítiques econòmiques i socials. Volem una Catalunya rica i més plena, és el missatge. I no es pot ser més rica pujant impostos indiscriminadament i retallant serveis socials. Aquesta no és la Catalunya del futur que vol l’actual representació parlamentaria catalana. Però tot això s’anirà aclarint en les properes setmanes.