"No nos hemos vuelto locos"

Cop de porta previst del inquilí mut de la Moncloa a la proposta d’Artur Mas sobre el pacte fiscal. Compareixença pública del President català a la delegació del Govern a Madrid. Expectació (excepte per al Canal 24 Horas de RTVE, que ha preferit donar en directe una declaració ‘paral·lela’ de la presidenta del PP català, Alícia Sànchez-Camacho...) per saber com Mas se’n surt d’una situació límit que, se sap, no és del seu complert agrat. I el President, davant la insistència de les preguntes dels periodistes que al gallec li fan nosa, ha etzibat: “No nos hemos vuelto locos. Somos catalanes y queremos seguir siendo catalanes dentro de nuestro marco natural, Europa y el euro”.

Primera sensació sentint-lo: Si el 12 de setembre, des de Palau, va parlar per al poble de Catalunya i el 13, a l’hotel Ritz, ho va fer mirant cap a Espanya, avui, 20 de setembre, Artur Mas ha parlat cap a Europa. Conscient que Europa mira cap a aquest racó de la Península Ibèrica amb un cert neguit, crec que el President ha volgut deixar clar que el procés de construcció de la Catalunya independent s’està fent seguint les normes bàsiques de tot sistema democràtic occidental. Al cop de porta no li podem contestar amb una puntada de peu a l’estufa, sinó reconduint el debat cap allà on toca, i ara és el Parlament.

He adoptat un mantra aquestes dies: Una part significativa de la societat catalana reivindica de manera tranquil·la i festiva la independència de Catalunya. Contra això, què? Histèria? Val, però una part significativa de la societat catalana continuarà reivindicant la independència de Catalunya... Aquestes paraules les he vist reflectides en algunes de les explicacions que el President ha ofert en sortir de la desolada Moncloa.

En política tant important com el fons són les formes, i avui el President ha volgut, crec que deliberadament, demostrar que les nostres formes no són de bojos, sinó de gent tranquil·la que es creu el sistema institucional democràtic. A la Moncloa va arribar amb el mandat del Parlament de Catalunya d’obrir un procés de negociació sobre el pacte fiscal. Al Parlament és on ha de portar la negativa espanyola a dialogar i al Parlament li compet ara obrir una nova etapa d’aquest camí que ja no té marxa enrere.

Debat de Política General i convocatòria d’eleccions si el Parlament actual no pot configurar una majoria capaç d’articular alguna altra sortida assenyada a l’atzucac al qual han arribat les relacions Catalunya-Espanya. Per alguns poden ser passes lentes, però són molt segures.

Molt interessant la importància que Artur Mas li ha donat a la reunió amb Mariano Rajoy: “Aquells que encara lluiten perquè el futur de Catalunya tingui sentit dins d’una Espanya més oberta ja saben que la resposta d’ells és que no”... No li negaré que està esgotant totes les tranquil·les vies democràtiques de diàleg. Però clar, al davant només tenim gent poc valenta que només parla a cop de comunicats o cibercartes delirants.

Per a molta gent, aquí i a Europa, és molt important saber que “no nos hemos vuelto locos” ni som uns quimèrics aventurers. Espanya no vol avançar des dels temps de la Transició? Nosaltres sí, i ho volem fer amb una Europa que dubta de la capacitat d’un Gobierno que calla.