Una recepta, un senador

A propòsit de l’euro sanitari, amb el qual Catalunya torna a voler donar estèrils lliçons la resta de l’Estat sobre com s’escanyen els ciutadans, el candidat del PP andalús Javier Arenas s’ha posat profund i ha avisat: “s’ha de repensar la sostenibilitat del sistema del benestar social”... No cal, bonic, ja l’esteu reformant uns i els altres a cops de decret-llei des de l’any 2008 i sense avisar.

Puc arribar a estar d’acord que cal reformular l’actual sistema de prestacions socials, fonamentat en el miratge d’una societat rica que no ho és. Però perquè ens hem de quedar en trencar només una part de la joguina? El que cal és reformular també l’estructura política que es va dissenyar per assolir el miratge d’un Estat ric que no ho és.

I no parlaré ara de la forma del Regne d’Espanya articulat en l’Estat de les Autonomies... No cal. Vull jugar al seu mateix joc, que crec que no passa de La Oca, ja que per jugar al Parxís es necessiten quatre fitxes per jugador...

La base del joc és que paguem impostos per poder gaudir de serveis públics i prestacions socials. Quan aquests diners no són suficients s’exigeixen més impostos i es rebaixen els serveis públics i les prestacions socials. I fins aquí arriben... Però els calés no, no arriben, i tornen a exigir més impostos i a rebaixar serveis i prestacions: directes, indirectes, amagats, locals, provincials, autonòmics, estatals, europeus...

La crisi serveix per anul·lar línies d’autobús que es consideren infrautilitzades. La crisi és l’excusa per reduir serveis d’atenció a la ciutadania i oficines territorials que es consideren poc rendibles.

I jo pregunto: la crisi no és, d’una vegada per totes, el pretext ideal per tancar el Senat? Existeix estructura estatal més infrautilitzada que aquesta? Existeix servei públic més poc rendible que aquest? És més: Qui defensa l’existència del Senat sinó els propis que han fet d’aquest pou sense fons el seu modus vivendi?

Cambra de segona lectura? Si tot ha de tornar després al Congrés... Cambra de representació territorial? Si està vetat parlar en les llengües territorials... Cementiri d’elefants i luxós talonari per pagar amb xecs de fons públics els favors prestats a obsoletes estructures de partits polítics. Com es pot defensar la supressió d’ajuntaments petits, on la immensa majoria dels regidors dediquen el seu temps lliure a treballar per la comunitat, sense posar en dubte la utilitat del Senat? 

Què perdem sense el Senat? Poc més o menys el que jo perdré pagant un euro per recepta.