Per a no oblidar

El llibre de Teresa Ibars és una delícia en uns temps en què
el darrer tuit et fa perdre la memòria dels cinc minuts anterios 

Has llegit l’ultim llibre de la Teresa Ibars, amiga? Atlas de l'oblit (Pagès Editors) és una delícia en uns temps en els què el darrer tuit et fa perdre la memòria dels cinc minuts anteriors. Convertint en luxe el seu ofici d’arxivera i amb l’anim de guanyar-li la partida al maleït alzheimer del pare –que et fa estremir en les primeres pàgines–, el llibre és un acurat elogi d’una infantessa innocent en l’Aitona rural que anava creixent a ritme del desarrollismo franquista recreant una galeria de personatges tant apassionants com sorprenents. 

El llaç groc

Un llaç groc sense final, la proposta d'Ermengol

A l’amic Ermengol sembla ser que li ha anat bé que li posessin en ordre el desgavell que tenia a les artèries, amic, i que la sang renovada –ressuscitada, diria ell– li rega perversament un cervell que bull desbocat. Des de fa uns diumenges ha reprès l’espai central d’aquesta pàgina de manera setmanal com a vàlvula d’escapament a tant repòs i vida sana imposada pels metges als quals ara adora. 

Candidatures

Tots a corre-cuita per arribar al 28-A

Quatre pinzellades, amiga, al voltant de les notícies que anem coneixent sobre com les diferents formacions estan bastint a corre-cuita les seves llistes per les eleccions sobrevingudes del 28 d’abril.

Trenta anys

Al dia després d'arribar a Lleida, l'aigua tornava a la Font del Jan

Avui fa trenta anys que vaig arribar a Lleida, amic, una ciutat en la qual he viscut molts més anys que en la meva vila natal, raó per la qual ja fa temps que dic allò que sóc un lleidatà nascut a Barcelona. De fet, més ponentí que els meus fills, que ho són perquè els seus pares van decidir parir-los aquí, mentre que la Carmen i jo vam optar voluntàriament per fer vida en una ciutat que en aquells temps només tenia dos ponts, la Seu Vella mantenia pedres disperses pel claustre i els plens municipals s’iniciaven a les vuit del vespre. 

Dos exilis

Sánchez va reivindicar els vençuts pel feixisme.
Foto: ACN

Pedro Sánchez a Cotlliure i Inés Arrimadas a Waterloo, amiga: queda inaugurada la campanya electoral a les Corts Generals espanyoles amb visites a l’exili. El provocat per la Guerra Civil a finals dels 30 del segle passat, un, i l’originat per la Causa General contra l’independentisme català a finals dels anys 10 del segle XXI, l’altre. Han estat visites paral·leles i divergents, però tenen en comú fabricar el primer referent ideològic que haurà d’impregnar el debat general a partir d’avui. 

En campanya

Pedro Sánchez avança les eleccions amb un programa
en forma de Pressupost 'interruptus'

Com si els darrers mesos no hagin estat dominats per una campanya preelectoral descarada, amic, ara entrarem en una megacampanya oficial, que començarà amb els comicis generals del 28 d’abril i s’encadenarà amb els de les Europees, Autonòmiques i Municipals del 26 de maig. I és que és bastant possible que aquestes darreres es produeixin en mig d’una incerta negociació per a formar govern a Espanya, que a hores d’ara podem albirar que necessitarà de coalicions per la dreta o l’esquerra amb la mirada posada en Catalunya. 

Dues fotos

La foto de diumenge: les tres dretes juntes.
La foto d'avui serà la banqueta dels acusats.
Foto: Fernando Villar (EFE)

En tres dies, amiga, haurem tingut dues de les fotografies que millor expliquen què està passant en aquest país: Diumenge, les tres dretes juntes exigint mà dura contra bona part de la ciutadania catalana; i avui, una part del Govern català destituït i els líders independentistes davant un tribunal en el què una de les acusacions és el partit més a la dreta de les dretes que van punxar en la seva marxa destituent contra l’executiu espanyol.