 |
| La Internet del segle XXI ha fet créixer l'aldea global fins a una megalòpolis on ensopeguem tots |
Hi ha un llibre, amiga, que aquests dies no m’estic de recomanar a tort i dret: Libertad de palabra (Tusquets) de l’historiador i editorialista britànic Timothy Garton Ash. És un assaig dens –principalment destinat als qui ens dediquem a la comunicació– que té com a virtut fer evolucionar el concepte d’aldea global que als seixanta del segle passat va desenvolupar el sociòleg canadenc Marshall McLuhan.
Els mitjans de comunicació de masses van fer el món més petit, per això la globalitat es va convertir en una aldea. En canvi, la Internet del segle XXI fa que aquest poblet hagi crescut fins a convertir-se en Cosmòpolis, una gran megalòpolis en la qual hi ensopeguem tots, vulguem o no, ens agradin o no.
La tecnologia ens obre els ulls al món, raones... O no! També ens ajuda a trobar i tancar-nos només amb els 499 que pensen com jo. Perfila l’autor un concepte obert de la llibertat amb justificades restriccions (per exemple, vetar continguts pedòfils) i carregant la prova de l’exercici de la llibertat tant en el conglomerat dels estats i les grans empreses com en l’exercici personal: Ets lliure de dir el que vulguis –raona– però no és recomanable que cridis “foc!” en un teatre a vessar i sense flames a l’escenari. Massa piròmans a Twitter... És dimarts, comencem la setmana;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada