Els tres peus del gat

La simpàtica il·lustració de Lupe Ribot
que avui sembla tant actual com quan me la va dedicar...

Recordes, amic, l’últim mandat enrevessat de Siurana a la Paeria? A cada informació complicada que publicava sobre els casos Seinsa o Empresa Municipal de Serveis Comunitaris, la resposta immediata que rebia de part d’aquell govern era que “sempre li estàs buscant els tres peus al gat”. 

Va ser tant insistent aquell argument de feble defensa –intentant fer veure que en realitat el que trèiem eren coses menors deliberadament unflades– que la dissenyadora Lupe Ribot em va dedicar una de les seves obres, Els tres peus del gat, dins d’una simpàtica exposició d’il·lustracions sobre peus que encara llueixo orgullós en algun dels meus perfils digitals. Pensava que aquesta anècdota ja formava part de les historietes d’abuelito cebolleta que expliques als plumillas més joves, m’espetes... 

I així és, però sembla ser que la història es repeteix i m’ho han tornat a dir després de començar a publicar cosetes sobre les torres de la Llotja. Els paral·lelismes poden tenir resultats perversos. En escoltar-ho, vaig recordar que Seinsa va perdre la concessió de l’abocador municipal i l’Empresa va acabar liquidada. Repetir la història és el major error històric que cometem els humans. Més rigor i assumir errades semblen coses de gats. És dimarts, comencem la setmana;) #miau

Article publicat al diari La Mañana el 30 de maig de 2017